IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Imatge de presentació: 
Nom propi de l'element: 
El joc de la morra, de Sant Carles de la Ràpita
Tipus d'element: 
Grup i/o comunitat: 
A Sant Carles de la Ràpita es relaciona amb els pescadors. Tot i això a les comarques de Terra Alta i Ribera d'Ebre no es relaciona exclusivament amb aquest ofici.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

La Morra és un joc d'habilitat mental i sort entre dues persones, posicionades cara a cara, que han d’endevinar la suma del número de dits que hi haurà quan els dos jugadors estirant el braç, mostrin la mà amb els dits estesos. El joc, que actualment a les Terres de l'Ebre té com a nucli de recuperació i pràctica Sant Carles de la Ràpita, s'ha jugat històricament tant a pobles costers, com Alcanar o l'Ametlla de Mar, com a pobles d'interior, com Rasquera o Gandesa.

És un joc que s'ha practicat a diferents parts de l'àrea geogràfica del Mediterrani i amb una llarga trajectòria històrica però que actualment la seva pràctica s'ha reduït a nuclis concrets com Sant Carles de la Ràpita o pobles de Sardenya i Terol. Tot i existir variants normatives entre si, com si el 0 (puny tancat) és possible o no, en comú tenen la forma de jugar. El crit, la gesticulació la intimidació oral i física o la violència simbòlica són herència d'un context de joc masculí, d'oficis físics, de taverna i alcohol. Tot i això, aquesta herència actualment s'ha transformat, sense deixar de mantenir certs rituals. El joc s'ha suavitzat o ha fet més subtil el caràcter taverner implícit. La masculinitat, l'ofici i la taverna queden en un segon pla i avui són  homes i dones de diferents edats que continuen jugant, dins del format de torneig i associatiu.

Data identificació: 
dimecres, July 29, 2015
Codi: 
IPCITE40004

Localització:

Descripció de la localització / espai: 

El joc de la Morra s'ha jugat tradicionalment a diferents pobles de les Terres de l'Ebre: Gandesa, Benifallet, Rasquera, Ametlla de Mar, Amposta i Horta de Sant Joan. Actualment el poble que l'ha recuperat i on es juga de forma habitual és a Sant Carles de la Ràpita. Tot i que l'associació responsable de la recuperació (Morrapita)té un local on es troben i es reuneixen, no és determinant l'espai pel joc. Els diferents torneigs organitzats s'han fet en espais diferents. La Llotja de Sant Carles de la Ràpida o un palau d'exposicions.

Georeferenciació: 

Datació:

Data de realització: 
dimecres, July 29, 2015
dijous, July 30, 2015
Periodicitat: 
Cada x [sic]
Descripció de la data de realització / periodicitat: 
Tot i ser un joc que els mateixos jugadors practiquen sovint entre ells, al llarg de l'any s'organitzen uns concursos dins, sovint, d'algun context festiu. En el cas de Sant Carles de la Ràpita organitzen campionats per a les festes del Carme (16 de juliol)i per a les Festes Majors de Sant Jaume (25 de juliol). Aquest any 2015 a la Ràpita també s'ha organitzat al setembre i a l'Ametlla de Mar s'ha fet el primer Campionat de Morra de Catalunya.

Descripció:

Descripció general: 

La Morra ha sigut tradicionalment un joc d'aposta que es jugava a les tavernes on el que s'apostava era la beguda, "el beure". És un joc que pel mateix context on es desenvolupa es definia com una activitat de caràcter masculí i d'adults i, per tant, posava en valor una sèrie d'atributs que eren reproduïts dins d'aquest context; la masculinitat des del crit, l'ocupació de l'espai del contrincant, la intimidació... aspectes que avui, sense desaparèixer del tot, s'han transformat en elements d'una teatralització del joc que ja depèn de cada jugador.

Canviat el context, avui la Morra principalment es juga en el marc dels campionats, cada cop més freqüents els quals organitzen entitats com l’associació Morràpita. La morra ha canviat poc la seva dinàmica de joc: s'hi juga entre parelles, tal com s'ha definit dins de les pautes de joc dels campionats, però fora de campionat pot jugar-se i continua jugant-se entre dos contrincants. La partida es juga a tres mans i cada mà implica que un dels dos equips arribi a fer deu punts. Punt és quan un dels jugadors encerta el número. Els jugadors per arribar a fer punt han de "picar" que vol dir treure la mà a la vegada que es diu un número. Es pica contínuament fins que es fa el punt.

Els números que es juguen i es canten són del dos al deu o "tot". Aquest fet el diferencia d'altres llocs (com a França) on es pot cantar del zero al deu. Això és degut a que a la variant que es juga a Sant Carles de la Ràpita quan es pica a la mà, com a mínim, ha de treure un dit. Això implica que el zero i l'ú no existeixen com a possible número ja que com a mínim sempre n'hi haurà dos, de dits. Existeixen diferents maneres d'anomenar els números que es treuen amb la mà: el dos com la pistoleta, es treu el polze i l'índex; el tres com pota de gall es treu polze, índex i el del mig, el quatre la reixaga es treuen l'índex, el del mig l'anular i el menut o menovell.

Durant la partida es criden els números a la vegada que s'allarga l'última vocal o es marca la vocal tònica. L’èmfasi de la victòria i de la tensió del joc es mostra amb el crit o repetint  el número amb què s’ha fet punt. Quan el jugador allarga un número procurant enganyar al contrincant se'n diu llaurar. Llaurar ​és intentar modificar els dits trets de la mà, cosa que no està ben vista, i actualment, evitant la discussió, el que implica és que la gent no jugui amb aquesta parella.També existeixen mecanismes per evitar això, com ara treure els dits tal com s'ha descrit i s’entén que és la manera que assegura que no es pot modificar a l'últim moment cap dit. 

La partida s'inicia amb els quatre jugadors situats cara a cara i els que estan més a prop del mar són els primers en picar. Sense estar escrit, però conegut per tots els jugadors, es pica una vegada els jugadors fan coincidir la mirada, així estan donant el vist i plau al contrincant. Sovint pot ser que un estigui mirant i esperi l'altre jugador  a que alci la mirada o que un dels dos digui un número interpretant que ha estat mirat sense ser així llavors no és vàlid. Una vegada es pica, si cap dels dos l'encerta es continuarà picant fins que un dels dos faci punt. La dinàmica és la mateixa: han de fer coincidir la mirada i tornen a picar fins que un dels dos l'encerta. En aquest punt és quan l'experiència dels jugadors fa que es desenvolupi un tipus de partida o altre. La intensitat i el ritme de la partida el defineixen els jugadors i pot arribar a fer perdre o guanyar una partida. La dinàmica més reproduïda entre els jugadors de major edat i experiència és que si són dos jugadors amb experiència gradualment augmenten la velocitat entre picada i picada, a la vegada que augmenta el to de veu al dir el número i físicament van ocupant l'espai del contrincant tant apropant-se amb tot el cos com deixant la mà a l’alçada o a prop de la cara del contrincant cada cop que es pica. Aquest ritme intens tant per la inexperiència o per una mateixa estratègia del joc pot modificar-se. S’allarga el temps entre picada i picada, fent així més lenta la partida: això es fa negant la mirada al contrincant. L'acte de girar el cap fa impossible la trobada entre mirades, cosa que a vegades duu a que el jugador contrincant piqui un número, tot i saber que no val, com a forma de pressió. Aquestes variables acceptades s'atribueixen a la inexperiència, sent el que es valora i aprecia per l’espectacularitat i demostració d’habilitat mental la velocitat al picar. Una vegada  s’aconsegueix un punt el jugador que ha guanyat continua jugant però ara contra l'altre membre de la parella contrincant. D'aquesta manera un jugador pot arribar a jugar els deu punts d'una mà sense canviar-se amb el seu company. 

Els jugadors, tot i que hi ha durant els campionats una persona que fa de jutge i compta la puntuació, amb la mà que no pica va marcant els punts fets dins de la mà. 

El context del joc, tot i no succeir dins d'un bar i ser un campionat, s'organitza a un espai on es pugui muntar una barra. Durant el campionat, paral·lelament, les mateixes persones que hi participen o altres que saben jugar, però no participen, juguen partides. No existeixen unes condicions ni la necessitat d'estris o altre tipus de material, qualsevol persona pot participar al concurs.

La morra dins del context de Sant Carles de la Ràpita està relacionada amb l'ofici dels pescadors. Els informants parlen d'un joc lligat a les tavernes properes al port oa  la mateixa llotja on els pescadors podien apostar des del beure fins a la morralla, que és el peix que no es ven i que havia sobrat de la pesca del dia. No eren apostes de caràcter monetari però si d'intercanvi de béns de consum. La relació amb l'ofici de pescadors pot coincidir a localitats on també es té constància que es jugava com l'Ametlla de Mar o les Cases d'Alcanar, pobles de pescadors. No obstant això, la relació amb l’àmbit de la pesca no es repeteix amb altres pobles de les comarques de Terra Alta o Ribera d'Ebre (Gandesa, Horta de Sant Joan, Rasquera, Benifallet) on també hi ha constància que es jugava però sense estar relacionat a un ofici determinant, sí que es relaciona amb al context de la taverna i l'aposta però dins de l'àmbit agrari. Cal senyalar, per la seva proximitat, que a la comarca de Terol es continua jugant també a la morra.

Respecte a l’estratègia del joc, s'incideix per part dels informants en la qüestió d'habilitat mental, de conèixer el contrincant, d'observar les seqüències numèriques que un jugador acostuma a seguir o veure quin número està buscant que  es tregui. També són bones estratègies la intimidació amb la mirada i la veu, repetir amb insistència un número, i sobretot, l’experiència d'una parella que porta anys jugant junta, perquè expliquen que permet veure quin número buscava el teu company i llavors insistir en el mateix. Són per tant aspectes que formen part de les dinàmiques del propi joc i que depenen de cada jugador o parella.

Història i transformacions de l'element: 

En aquest cas parlar de la història del joc de la morra, segons els informants i també segons la informació accessible de les mateixes associacions que juguen a la morra a diferents zones del Mediterrani, és un joc datat en pintures egípcies trobades al conjunt arqueològic de Tebas (a Egipte), al 600 a.C.. Tot i aquesta referència llunyana i la constància de la seva existència continuada en temps de la Grècia clàssica i posteriorment de l'Imperi romà, l'arribada del joc a les Terres de l'Ebre no està determinada. La hipòtesi més extensa és que el mateix mercat existent al Mediterrani permet l'arribada i d'aquí s’estén per la zona d'interior. Associat als pescadors, quan parlem de morra i Sant Carles de la Ràpita, no a tot arreu on avui es conserva aquesta associació. En el cas de Sardenya o Terol la morra és un joc associat a l'àmbit agrari i ramader, i a Sardenya, en concret, el joc de la morra era utilitzat com una forma de repartir les zones de pastura del ramat entre els ramaders. 

D'aquest fil històric que relaciona la morra amb el temps de l'Imperi romà es reprodueix actualment una dita que ha arribat fins als nostres temps. La dita associa la honestedat amb el joc de la morra: “dignus est quicum in tenebris mices” que vol dir literalment “ persona digna és aquella amb qui es pot jugar a la morra a les fosques. En aquest sentit, el joc de la morra històricament ha estat motiu de controvèrsia per la conflictivitat que se li atribueix a part de la relació amb borratxos. És així que hi ha referents de conflictes a partir de la seva pràctica i, per tant, de les seves posteriors prohibicions com la que hi ha  durant el temps dels fascisme italià. En el context espanyol, durant l’època franquista es va prohibir el joc amb apostes i com a conseqüència la morra.

A Sant Carles de la Ràpita el joc es relaciona amb l'ofici de pescadors. Tavernes on es jugaven el beure i la morralla que sobrava de la pesca del dia i que no es vendria. Un joc que es reproduïa en el context masculí i que reprodueix els valors de la masculinitat mitjançant el crit, la intimidació, el beure en públic i l'aposta. Tots aquests elements han canviat o canvien progressivament. Durant prop de vint-i-cinc anys el joc es manté, i s'organitzen tornejos per a la festa major a un bar regentat que es coneix com "tio maleta". Tot i això el fet que es continués jugant dins de l'espai del bar mantenia les mateixes dinàmiques. No és fins que el bar tanca i una associació (Morràpita) el posa en valor, jugant fora del bar i organitzant el joc en espais oberts, que s'introdueixen les principals transformacions. 

El fet que es tractés d'un joc sense normes escrites, sobre tot referents a les limitacions d'edat o gènere, facilita que en sortir de l'espai que es considera més masculí, una nova població participi afavorint la seva recuperació. Aquest fet afavoreix els principals canvis com són l'obertura a edats i gènere diferents a l'home adult, la pràctica en el context de festes i campionats organitzats. En definitiva, s'obre a un procés conscient  de recuperació mitjançant la difusió i recerca de nous jugadors. 

Altres transformacions rellevants són la desaparició de l'aposta, almenys dins del context del campionat i l'aparició, en el context del campionat, la figura del jutge que controla les partides. 

Tot i això aquests elements es reprodueixen dins del desenvolupament del campionat. En el context privat del grup, de la gent que hi juga de forma habitual, les transformacions no ho són del tot. No existeix la figura del jutge i són les persones amb més experiència que observen la partida les que ajuden a trobar solucions en possibles enfrontaments o si algú llaura, a la vegada (com continua sent un joc d'espais lúdics) pot implicar que es reprodueixin dinàmiques que dins del campionat semblen desaparegudes.

Dedicació: 
El joc no té una dedicació especial. Tanmateix la seva relació amb l'àmbit dels pescadors fa que cada any dins del marc de les festes de la Verge del Carme, celebrades per la Confraria de Pescadors de la Verge del Carme de Sant Carles de la Ràpita, s'organitzi un campionat.
Formes organització social/Organitzacions formals o informals: 
No hi ha una relació directa entre el model organitzatiu lligat a la seva pràctica. Actualment l'associació Morràpita és l'entitat que ha facilitat la seva recuperació i actual situació d'expansió. Tot i això no és pel model d'organització sinó per l'activitat dels jugadors. Tradicionalment no ha estat lligat a cap entitat ni ha tingut cap organització formal que recolzés la pràctica del joc.
Ús i funció: 
Precisions ús i funció: 
La funció de la morra és lúdica.
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 

Salvaguarda:

Transmissió: 
Els elements claus en la transmissió han estat, durant anys, formar part d'un col·lectiu i participar dels espais d'oci d'aquest col·lectiu. Això implica que sense estar regulat dins de l'àmbit de l'ofici de pescadors i sobretot en el context de les tavernes, properes al port, se'n fes la transmissió. Actualment, en descontextualitzar-se, és mitjançant l'associació Morràpita i la participació als diferents campionats que organitzen a l'any que es transmet. El model de transmissió continua essent oral.
Viabilitat/riscos: 
El fet que es descontextualitzi respecte a l'ofici i l'espai tradicional de pràctica s'ha convertit en una possibilitat de difusió i recuperació. El risc actual és que, com és comú en els processos de recuperació, existeix un nucli de persones que en són el fil conductor i sostenidor. Tot i això cada any creix el número de jugadors i d'aquesta associació. Paral·lelament, si s'aconseguís recuperar a part de les poblacions on tenim constància que es jugava minvaria el risc.
Valoració de l'individu / grup / comunitat: 
El fet d'haver recuperat i difós la pràctica de la morra a la població a la vegada que gràcies als nous contexts tecnològics s'han comunicat amb altres zones on també es juga i han pogut participar en torneigs internacionals, els permet pensar que realitzen una feina de recuperació positiva i a llarg termini.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
L'organització de campionats locals i nacionals, difusió del joc en diferents àmbits (televisió, participació en concursos internacionals, documentació escrita) són les principals mesures de salvaguarda.

Informació tècnica:

Data de realització: 
dc., 25/11/2015
Actualitzacions de la fitxa: 
dc., 25/11/2015
Investigadors: 
Validador: 
Espuny, Elena
Folch Monclús, Rafel
Queralt, M.Carme
Òrgan Assessor Científic (OAC)
Redactor/a de la fitxa: 

Interpretació [ètic]:

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
El joc de la morra actualment sense perdre la seva vessant lúdica ha pres un caire identitari i diferenciador per la comunitat que el practica. La singularitat de mantenir un joc que s'havia jugat tradicionalment a les terres de l'Ebre, també a la zona d'interior, li aporta aquest valor singular i per tant identitari. A la vegada hi ha, els últims anys, una acció per part del grup Morrapita, dinamitzadora que ha dinamitzat la seva pràctica fins al punt que al 2017 es celebra el Torneig Internacional de morra "Morramundo" a Sant Carles de la Ràpita. Això fa que es converteixi en un element dinamitzador a part de cultural socioeconòmic en tant que participants i jugadors de diferents parts de la mediterrània durant tres dies aniran a la Ràpita amb l'objectiu de participar d'aquest campionat. És un clar exemple de com un element amb un clar valor simbòlic per la comunitat, lligat la reminiscència d'un mon de pescadors que avui ha canviat i la pràctica d'un joc arrelat a la població, s'hi afegeix un valor socioeconòmic en tant s'organitzen activitats al voltant de la morra que incideixen en aquest sentit.