IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Imatge de presentació: 
Nom propi de l'element: 
Els pessebres vivents, de Jesús i Tivissa
Grup i/o comunitat: 
Habitants i públic visitant de Jesús i Tivissa
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Els pessebres vivents de Jesús i Tivissa són representacions de teatre popular nadalenc que combinen diverses escenes bíbliques entorn del naixement de Jesús, juntament amb la representació de fragments dialogats. A Jesús, les escenes bíbliques es desenvolupen en moviment i parlades i són obres adaptades que corresponen a capítols dels evangelis recollits al Nou Testament, relacionats amb el naixement de Jesús. Contenen també diàleg i moviment les escenes costumistes «Les xafarderes» i «Les plegadores d’aulives», inspirades en l’obra de Joan Moreira i que representen aspectes del folklore i els antics costums de la vida rural tortosina. A Tivissa, les escenes dialogades corresponen a fragments de l’obra dels Pastorets de Josep Maria Folch i Torres i es combinen amb quadres fixos i coreografies. Tots els personatges que intervenen són representats per veïns i veïnes que de manera voluntària participen del pessebre i, en aquesta darrera població, amb una gran participació de xiquets i xiquetes. El de Jesús forma part de a l’Associació Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya i, juntament amb el de Tivissa, és dels pocs a Catalunya que es representen amb escenes dialogades.

Data identificació: 
dissabte, December 26, 2015
diumenge, January 3, 2016
Codi: 
IPCITE40009

Localització:

Localització: 
Descripció de la localització / espai: 

Jesús és una antiga pedania de Tortosa, constituïda com a entitat municipal descentralitzada (EMD) des del 1994. La ubicació o l’espai on es duu a terme la representació del pessebre és a l’exterior, en el conjunt arquitectònic i jardins i horts del noviciat que té la Companyia Santa Teresa de Jesús (Tortosa), també coneguda com la Casa Mare de la Companyia de Santa Teresa de Jesús o Convent de les Teresianes. Està situat a l’extrem nord-oest de la població.

La representació de Tivissa es du a terme en espai interior, en un antic edifici que una família va donar a l’Església, al carrer de l’Abadia número 6, i que actualment és la seu de la Fundació Esforç, entitat que organitza el pessebre. 

Georeferenciació: 

Datació:

Data de realització: 
divendres, December 25, 2015
dissabte, December 26, 2015
diumenge, December 27, 2015
divendres, January 1, 2016
diumenge, January 3, 2016
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 
El pessebre vivent es representa durant les festes de Nadal en diverses sessions, tot aprofitant els dies festius i els caps de setmana i es pot representar més d’una vegada cada dia.

Descripció:

Descripció general: 

Els pessebres vivents de Jesús i Tivissa són un dels actes més participatius dels seus calendaris festius.

Es tracta d’escenificacions de diversos quadres que van narrant la història del naixement de Jesús mitjançant la representació teatral amb moviment i veu al llarg del recorregut. A les dues poblacions, el recorregut es realitza en forma d’itinerari guiat. En el cas de Jesús hi trobem la representació del folklore tortosí i de costums i formes de vida tradicionals, representades pel forn de pa, la casa de pagès o les carboneres, els oficis de fuster o de ferrer. Els fragments dialogats d’aquestes representacions són escrits per mossèn Paco Vives, sacerdot de la parròquia de Sant Francesc de Jesús, autor dels textos i organitzador del pessebre d’aquesta població.

Abans de començar l’itinerari del pessebre, els visitants es concentren en un edifici del recinte del convent utilitzat com a recepció dels espectadors, en el qual es fa cagar el tronc per a tots els xiquets i les xiquetes i on es pot visitar una exposició d’artesania, la temàtica de la qual varia cada any. El 2015, any en què es duu a terme aquest registre, l’exposició consisteix en miniatures de fusta d’elements, instruments i objectes relacionats amb oficis tradicionals, l’autor de les quals és Josep Bort, també veí de Jesús, artesà de carraus i impulsor de la recuperació i dissenyador de la matraca que es va instal·lar al campanar de la parròquia de Sant Francesc de Jesús l’abril del 2014. Aquesta matraca sona el Divendres Sant i el Dissabte de Pasqua.

A Tivissa, el pessebre es composa de la representació de diverses escenes adaptades dels Pastorets de Josep Maria Folch i Torres i la representació d’escenes mudes pròpies del pessebre. Els textos són adaptats per Maria Dolors Barceló, impulsora de l’entitat organitzadora del pessebre, i també s’inspiren en els textos dels retaules vivents de Reus. Els protagonistes principals de la representació són xiquets, xiquetes i joves i tota la representació es desenvolupa a les diverses estances interiors de l’edifici. També són els més menuts i joves els qui s’encarreguen d’elaborar la decoració i preparar els escenaris durant uns mesos abans de la representació, en el marc de l’esplai parroquial, dinamitzat per la Fundació Esforç. A més de la representació, també s’aprofita una de les estances per fer exposicions, que, el 2015, era de pessebres en miniatura construïts artesanalment a diversos indrets del món i que són donats a la fundació per persones que hi han viatjat.

A Jesús, les escenes durant el recorregut de la visita al pessebre vivent es distribueixen per l’espai exterior del Convent de les Germanes Teresianes. Com a Tivissa, la major part dels decorats són mòbils i es preparen exclusivament per als dies de Nadal, en què se’n fan les diverses sessions. Els materials més utilitzats són teles, paper mural, cordill, fustes i elements d’attrezzo que es guarden d’un any per a l’altre, com ara bancs o objectes i vestuari per representar personatges. Al llarg de tota la instal·lació trobem també infraestructures que permeten il·luminar els espais i sonoritzar-los amb la música i les narracions gravades que s’utilitzen per acompanyar els itineraris.

A Jesús, també hi ha un seguit d’estructures i elements que al llarg dels anys de representació s’han anat configurant com a elements fixos, com per exemple l’estructura de l’estable. Diversos edificis i construccions ja formen part dels elements arquitectònics del convent i es decoren per a l’ocasió.

Els textos de les escenes bíbliques representades a Jesús estan basades en els evangelis i són les següents, per ordre de representació:

– El missatge del pessebre, on es representa Anna, la mare de Maria, en l’escena del pou, presentant el pessebre als visitants i explicant la història de l’arbre dels mocadors, una versió moderna de la paràbola del fill pròdig, de l’Evangeli segons Sant Lluc capítol 15, versicles de l’11 al 32, (Lluc 15, 11-32). L’arbre dels mocadors explica la història d’un fill penedit per una vida de disbauxa que l’havia portat a arruïnar la seva família. El pes del penediment el mou a escriure una carta per demanar el perdó del seu pare, i dient que el dia 24 de desembre viatjaria al seu poble. Si era digne del seu perdó, demanava que pengessin un mocador a un arbre per què ell ho veiés des del tren. L’arbre que va veure estava ple de mocadors penjats. 

– El poder de Roma, que manifesta el missatge del poder romà al poble de Palestina.

– El profeta, anunciant la profecia de l’arribada de Jesús.

– L’anunciació de l’àngel a Maria.

– Conversa matrimonial entre santa Anna i sant Joaquim, en la qual els pares de Maria comenten la notícia de l’anunciació i valoren la possibilitat d’enviar Maria a Ain-Karim, a casa de la seua cosina Isabel.

– Visitació, en la qual Maria entra a casa d’Isabel.

– Acceptació de Josep, en què s’estableix una conversa entre Josep i l’àngel al voltant de la decisió de prendre Maria com a esposa.

– Casament de sant Josep i la Mare de Déu, on es representa la unió matrimonial i la festa amb una dansa oriental com a cloenda, interpretada per un grup de xiquetes.

– Edicte de Cèsar August, anunciat per un centurió i pel qual tots els habitants de Palestina han d’empadronar-se per august decret.

– Caseta dels pastors, representada per xiquets i xiquetes que fan de pastors. Per aquesta escena passen Josep i Maria camí d’empadronar-se, s’explica el somni dels pastors sobre el naixement de Jesús, apareixen els dimonis i l’arcàngel sant Miquel i, posteriorment, els romans.

– Empadronament, en què es representa el registre de Josep i Maria i la seva continuació cap a Betlem. Els dimonis apareixen de nou en lluita amb l’àngel.

– Rei Herodes, escenificant el palau i amb una narració de fons que situa els espectadors en la figura d’Herodes.

– De la posada fins el naixement, una altra de les escenes explicades amb so i narració de fons. De la mateixa manera que la del rei Herodes, aquesta escena contextualitza i situa els espectadors des del moment que Josep i Maria truquen a les portes, cercant allotjament a Betlem, fins que arriben a l’estable on Maria donà a llum.

– Adoració dels pastors, els quals apareixen en direcció a l’estable on, en arribar, fan uns balls.

– Adoració dels tres Reis Mags, acompanyada de narració i música i sense diàlegs.

-– Derrota dels dimonis, amb una representació de la lluita entre els dimonis i l’arcàngel sant Miquel, amb la derrota definitiva dels dimonis i Satanàs.

– Matança dels innocents, una narració sobre l’ordre que va donar Herodes d’executar tots els nens menors de dos anys nascuts a Betlem, recollida a l’Evangeli segons Sant Mateu (Mateu 2, 16-18).

– Fugida d’Egipte. Aquest acte és narrat i en moviment i, de tot el conjunt de la representació del pessebre, és el que uneix el pas de les històries bíbliques a les altres representacions del folklore i d’oficis que es desenvolupen en el pessebre. La fugida ens porta a un conjunt d’escenaris on es representa el folklore tortosí i els oficis tradicionals. En aquesta fugida, Josep i Maria arriben a la Venta del Vent, en la qual tenen una conversa amb el forner del pa, una de les representacions d’oficis tradicionals.

Seguidament, La lluneta m’és padrina, és recitada de memòria per una xiqueta.

Aquesta cançoneta la trobem a Bayerri II 653 (només els v. 10-14): «v. 1: Sèu, v. 3: tanantena». I també a Gomis 1912: 46 («pròpia de les criaturetes de la Ribera d’Ebre»), segons el bloc d’Albert Aragonés, i és d’aquesta manera:

 

La lluneta m’és padrina;

me fa un cos i una camisa,

me la talla i me la cus

per lo dia de Jesús.

Lo Jesuset no la vol

perquè en té corona d’or.

Sant Josep ne fa casquetes,

ne convida a les mongetes,

a les monges i als canonges.

De la Seu a Magdalena

tots los peixos de la mar

ne ballen la tarantena,

menos lo més xicotet

que balla més gracioset.

També en trobem una altra versió a Gomis 1912: 46 («variant que he sentit més d’un cop a Barcelona. Però que de segur no és d’aquesta localitat; pel llenguatge sembla també de la Ribera): v. 1-2: la Sèu». I també a Bayerri II 653, v. 1-2: «Sèu (ap. Gomis). Cf. Tortoseta».

Dels canonges a la Seu

de la Seu a Vallarena

ballaven la tarantena.

Tots los peixos de la mar

se n'isqueren a ballar,

fins lo més xicorrotet,

que balla més que tots ells.

L'agarrí per la cueta

i lo portí a Tortoseta,

de Tortoseta al mercat,

on ne trobí un pobre gat

menjant figues i torrat.

Al pessebre de Jesús la reciten així:

La lluneta m’és padrina

me’n fa un cos i una camisa

me la talla i me la cus

per al dia de Jesús.

Lo Jesús diu que no en vol

perquè porta corona d’or,

sant Josep pinta casquetes

i acovida a les mongetes.

Les mongetes de la seude la seu la madalena.

Tots los peixos de la mar ne ballen la tirintena,

menos un de xicotet

que en balla molt garboset.

Li estiren la coeta

i se’n va a la Barceloneta.

Bous i vaques ne ballaven

i gallines en sabates

i gallets en caputxets.

Amen, amen jesusets.

 

Altres representacions que es duen a terme són Les xafarderes i les plegadores d’aulives, una representació costumista, basada en la vida de la societat tradicional tortosina de principis del segle XX, interpretada amb diàlegs en dialecte tortosí.

Entre els oficis tradicionals que apareixen representats hi trobem el forn de pa, la castanyera, les filadores i el teixidor, les plegadores d’olives, el fuster i el ferrer, cadascun amb les eines i instruments tradicionals. A més hi ha també altres elements com la simulació d’una carbonera i el molí d’oli.

A la població de Tivissa, la representació es desenvolupa segons l’itinerari següent:

– Presentació. L’àngel dóna la benvinguda als espectadors des de dalt del replà de l’escalinata de l’edifici, que forma com una balconada, i dóna inici a la representació juntament amb la Mare de Déu.

– Anunciació. Generalment, aquesta escena és representada, però en ocasions en què no hi ha suficient participació, l’organització opta per altres mitjans com poden ser els audiovisuals. L’any 2015, la projecció d’un fragment de vídeo explicava l’episodi bíblic de l’anunciació.

– El bosc tenebrós. És la primera de les escenes de l’obra de Folch i Torres, en què els pastorets són enxampats per Llucifer i salvats per l’arcàngel sant Miquel.

– Visita a l’exposició. L’exposició de pessebres en miniatura està preparada en una de les estances de l’edifici i mostra pessebres elaborats artesanalment de diversos països del món, amb formats diferents i materials propis de cada lloc, tallats en fusta, de ceràmica, metàl·lics, etc.

– El rei Herodes. L’escena representa Herodes al palau. És una escena majoritàriament musicada, en la qual destaca la presència dels xiquets i les xiquetes representant l’entrada dels soldats romans i la dansa de les ballarines, una coreografia que interpreten les nenes inspirada en la dansa oriental del vel.

– Les calderes d’en Pere Botero. Aquesta escena és dialogada i representada pels més grans de l’esplai, un grup de joves d’entre 12 i 16 anys d’edat.

– Els reis d’Orient. A la zona del pati, un espai obert contigu a l’edifici, es representen els tres reis d’Orient, que reben els nens i les nenes i els donen caramels. Per als més grans, també s’obsequia amb una torrada de pa amb oli i sal i uns porrons de mistela.

– El naixement. És l’última escena de l’itinerari i és representada per una família jove que acabin de tenir un nadó i on també hi participen els mes menuts del pessebre, tot fent d’àngels i pastorets. Tenen entre 3 i 6 anys i interpreten diverses coreografies i canten cançons per donar cloenda al pessebre vivent. En finalitzar el pessebre, tots els espectadors passen pel vestíbul, on hi ha un recipient en què cadascú posa la quantitat de diners que decideix voluntàriament. Aquests diners es destinen a les famílies de la població amb dificultats econòmiques.

Història i transformacions de l'element: 

Durant els anys vuitanta del segle XX es van impulsar diverses iniciatives al voltant de la recuperació de les tradicions i, a les Terres de l’Ebre es van iniciar les representacions dels pessebres vivents en algunes poblacions.

El del municipi de la Galera va representar-se des de 1993 fins a l’any 2002 i, a l’Ampolla, fins a la dècada de 1990. A Tivenys es va representar a la vora del riu des del 2007 fins a l’any 2011 i, en els darrers anys, s’ha iniciat el pessebre vivent d’Horta de Sant Joan. De tots els pessebres que es representaven i es representen, els únics que ho fan amb escenes dialogades són els de les poblacions de Jesús i Tivissa.

El pessebre vivent de Jesús va iniciar-se l’any 1986 com una representació de les principals escenes bíbliques al voltant del naixement de Jesús, però sense diàlegs i amb quadres fixos.

No és fins el 2001 que s’introdueixen els diàlegs i les narracions en off en tot el recorregut de l’itinerari. Durant uns quants anys abans, s’havien fet algunes petites representacions parlades, però no podem parlar d’un pessebre vivent interpretat en aquell moment.

El pessebre de Tivissa va començar l’any 1992, inicialment, amb un caràcter bíblic que amb els anys s’ha anat transformant en la seva vessant més popular, tot afegint-hi els fragments teatrals i coreogràfics.

A mesura que els pessebres van adquirint aquesta nova forma de pessebres vivents interpretats, es van adaptant també les infraestructures dels espais. Al convent de les Teresianes, a Jesús, s’hi han construït habitacles fixos o adquirit materials de sonorització i il·luminació propietat de la parròquia, així com altres elements o objectes per a la senyalització del recorregut. De la mateixa manera, a Tivissa, d’un any per a l’altre, es disposa de material propi del pessebre com són els elements d’escenari, alguns decorats i equips de sonorització i il·luminació.

Dedicació: 
Més que parlar de dedicació, els pessebres vivents permeten fer una representació dels fets de la vida de Jesús al voltant del seu naixement que ens situen en unes dates molt concretes del calendari litúrgic catòlic, les festes de Nadal, una de les celebracions més arrelades i generalitzades de la nostra cultura i que marca el calendari festiu en l’àmbit global.
Processos i preparatius: 

A la població de Jesús, els preparatius del pessebre vivent comencen a partir de Sant Francesc, moment en què se celebren les festes majors de Jesús al voltant de la festivitat del patró, el dia 4 d’octubre. A partir de la finalització d’aquestes festes s’inicia el procés de preparació del pessebre amb les primeres accions de difusió i demanda de participants. Aquestes accions consisteixen principalment a anar passant la notícia entre els veïns i les veïnes oralment, a més de fer cartells, que es pengen a les botigues. D’altra banda, es fa una crida a tots els batejats d’aquell any, mitjançant una carta emesa per la parròquia, per trobar qui representa el paper de Jesús acabat de néixer. Un cop feta la difusió, s’organitzen les primeres reunions per planificar els assajos que es duran a terme des de l’octubre fins a dies abans de la celebració del pessebre vivent.

Al municipi de Tivissa, dos mesos abans de Nadal, nens i nenes i joves s’apunten per participar al pessebre. Alguns formen part de l’activitat quotidiana de l’esplai parroquial i, altres, adolescents que se n’han desvinculat o que viuen a altres poblacions properes, passen per la seu de la Fundació Esforç per apuntar-s’hi.

Pel que fa al desenvolupament de la representació es fan diverses sessions repartides entre els dies principals de les festes de Nadal, el dia 25 i 26 de desembre i el dia 1 de gener, així com també els festius de cap de setmana.

L’itinerari complet dels pessebres tenen una durada d’una hora i mitja aproximadament. A Jesús es fan tres sessions, una cada 45 minuts, i l’organització dels actors es basa en un sistema de desdoblament i rotació. D’aquesta manera, i com a exemple, Josep i Maria poden ser diferents actors durant l’itinerari. Abans que acabi una representació, ja comença la següent.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

Les infraestructures que s’utilitzen en la representació dels oficis tradicionals de Jesús són les següents:

- forn de pa representat amb una estructura fixa de fusta,

- casa d’Anna i Joaquim feta de fusta,

- corral amb corders vius,

- estable on es representa l’Adoració, una estructura fixa construïda expressament,

- porxo de l’entrada a l’edifici principal del conjunt arquitectònic del convent de les Teresianes,

- magatzem de material i vestuari.

Per a ambientació i escenaris hi ha els elements següents:

- pou, fet amb forja i un bidó,

- altar i canelobre,

- altres objectes i eines com són cànters, poals, cadira de bova, forca, sedàs, bala de palla, gaiato, cistella de vímet.

Per a representació d’oficis, hi trobem diverses eines i instruments tradicionals:

- eines del fuster, un banc de fuster, una serra, un llapis i un ribot,

- cardador de llana fet de fusta, madeixa de llana, fus, filosa de canya,

- eines i infraestructures del ferrer, martell, enclusa, manxa, estenalles i forn,

- molí d’oli de roda de pedra accionat amb la força humana, cofí i cabàs.

Al pessebre vivent de Tivissa, les infraestructures estan integrades en les mateixes estances de l’edifici i els elements d’escenari i bancs per als espectadors són funcionals i mòbils.

El vestuari forma part del conjunt de materials per al desenvolupament del pessebre vivent. Per a les representacions bíbliques, tots els personatges van abillats amb la indumentària típica dels anomenats pessebres bíblics, i s’utilitza per representar els personatges populars. El vestuari de les representacions costumistes de Jesús està inspirat en el vestuari tradicional de l’època, de la Tortosa en el primer terç del segle XX. Tot el vestuari forma part del fons dels mateixos pessebres vivents. La indumentària es classifica en diferents grups:

- vestuari basat en túniques llargues i mocadors de cap per als personatges generals simulant la indumentària tradicional àrab;

- pastorets, jupetí i calces de llana blanca, sarró i barretina catalana;

- Reis d’Orient, túnica llarga, capa de diversos estampats i corona;

- dimonis, capa roja;

- àngels, túnica blanca o de colors pàl·lids amb ornaments daurats;

- romans, túnica curta, casc, armadura i escut.

Formes organització social/Organitzacions formals o informals: 
El pessebre vivent de Jesús es representa mitjançant la participació d’un centenar d’actors i una cinquantena d’organitzadors i s’estableixen tres grups de treball. Hi ha un equip de dones que s’encarreguen dels temes de vestuari, l’equip d’actors i l’equip d’escenaris, so i il·luminació, encapçalat per una persona. La parròquia de Jesús està adherida a l’Associació Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya. En relació amb el finançament de l’activitat, la quantia que s’obté mitjançant subvenció és invertida en l’organització i en l’adquisició de materials, a més dels diners que aporta directament la parròquia i dels que s’obtenen de la venda d’entrades a un preu simbòlic. Al pessebre de Tivissa hi participen una seixantena d’alumnes dels 140 que té l’escola del municipi i una vintena de persones adultes. El finançament es propi de la fundació i els diners que s’obtenen dels donatius dels espectadors es destinen a obra social i es reparteixen entre famílies de la població amb dificultats econòmiques o socials.
Participants/Executants: 
Els participants es distribueixen entre actors, organitzadors i vestuari i fan realitat els pessebres de manera voluntària i no lucrativa. A Jesús, la majoria són homes i dones adults i interpreten els papers més complicats. Pel que fa a xiquets, xiquetes i adolescents, destaca la participació al pessebre de Tivissa, on la seva presència és de tres quartes parts dels participants. A Jesús, hi trobem el grup de ballarines d’entre 10 i 12 anys d’edat, que interpreten una coreografia inspirada en la dansa oriental en l’escena del casament de Josep i Maria. Els xiquets i les xiquetes més menuts interpreten l’escena dels pastorets, fan de dimonis i d’àngel, i el xiquet més menut de tots és el que representa Jesús, amb només uns pocs mesos d’edat i batejat durant l’any. Tal com passa a Tivissa, el pare i la mare d’aquest xiquet interpreten sant Josep i la Mare de Déu, respectivament.
Precisions ús i funció: 
A banda d’esdevenir una activitat de celebració de les festes de Nadal, la representació dels pessebres ofereix una didàctica dels fets narrats i escenificats que evoca la fe i la creença religiosa cristiana i expressa la fe en algunes de les principals creences catòliques.
Patrimoni relacionat (Patrimoni natural/béns mobles/béns immobles/béns immobles associats) : 

Salvaguarda:

Transmissió: 
La transmissió de la representació es fonamenta bàsicament en la participació de la gent. Molts dels actors i actrius que representen avui dia són persones que van començar als inicis dels pessebres i que continuen actualment. Moltes d’aquestes persones tenen fills i filles que també hi participen.
Viabilitat/riscos: 
De moment, els pessebres vivents representats no presenten riscos visibles de desaparició i l’alta participació permet assegurar-ne la continuïtat. A més, la participació de xiquets i xiquetes significa un element de garantia del relleu generacional, tot i que la presència d’adolescents és escassa, fet que podria presentar en el futur algun risc de continuïtat.
Valoració de l'individu / grup / comunitat: 
Els participants a la representació fan una valoració positiva dels pessebres i manifesten la seva il·lusió per continuar participant-hi. Els visitants i espectadors finalitzen el recorregut amb la sensació d’haver passat una tarda agradable, sobretot si alguns dels actors són gent coneguda, familiars i fins els mateixos fills i filles, i ho consideren una representació molt recomanable.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
La representació del pessebre vivent de Jesús, des dels seus inicis l’any 1986, ha anat desenvolupant-se i creixent amb infraestructura, diàlegs i efectes tècnics. Mesures com la creació de diàlegs a partir del 2001 responen a una motivació d’enriquiment del pessebre més que a una possible mesura de salvaguarda, ja que la representació no s’ha vist en risc de desaparició. A poc a poc, s’han anat adquirint infraestructures que milloren els aspectes tècnics de l’ambientació, els decorats i fins i tot la senyalització del recorregut, tot fent que el pessebre vivent es trobi actualment en un punt de seguretat pel que fa a la salvaguarda. El fet de ser membres de la Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya reforça la idea de garantir la continuïtat del pessebre emmarcant-se en un organisme que vetlla per la promoció i difusió dels pessebres catalans. A Tivissa, el pessebre vivent té unes característiques d’acte familiar i de reforçament dels vincles comunitaris que fa que els mateixos participants el considerin un pessebre entranyable, per la gran quantitat d’emocions que desperten els vincles familiars que uneixen públic i actors i per la senzillesa amb què està configurat. L’alta participació dels xiquets i les xiquetes i l’adaptació de les escenes bíbliques a escenes de caire més popular són les principals estratègies de salvaguarda que formen part d’aquest pessebre.

Recursos associats:

  • Benvinguda. Pessebre vivent de Jesús 6
    Benvinguda. Pessebre vivent de Jesús 6
  • Anunciació. Pessebre vivent de Jesús 8
    Anunciació. Pessebre vivent de Jesús 8
  • Visitació. Pessebre vivent de Jesús 9
    Visitació. Pessebre vivent de Jesús 9
  • Pastors. Pessebre vivent de Jesús 11
    Pastors. Pessebre vivent de Jesús 11
  • Les xafarderes. Pessebre vivent de Jesús 17
    Les xafarderes. Pessebre vivent de Jesús 17
  • Caldera de Pere Botero. Pessebre vivent de Tivissa 28
    Caldera de Pere Botero. Pessebre vivent de Tivissa 28
  • Adoració. Pessebre vivent de Tivissa 30
    Adoració. Pessebre vivent de Tivissa 30
  • El bosc tenebrós. Pessebre vivent de Tivissa 24
    El bosc tenebrós. Pessebre vivent de Tivissa 24
  • Adoració. Pessebre vivent de Tivissa 31
    Adoració. Pessebre vivent de Tivissa 31
  • Palau d'Herodes. Pessebre vivent de Tivissa 27
    Palau d'Herodes. Pessebre vivent de Tivissa 27
Fitxer d'àudio relacionat: 
Fitxer de vídeo relacionat: 

Informació tècnica:

Data de realització: 
dc., 09/03/2016
Actualitzacions de la fitxa: 
dc., 23/03/2016
dj., 05/01/2017
dj., 16/02/2017
Investigadors: 
Validador: 
Espuny, Elena
Folch Monclús, Rafel
Queralt, M.Carme
Òrgan Assessor Científic (OAC)
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 
El grup de participants al pessebre s’ha mostrat obert a aportar tota la informació necessària per fer aquest registre. Les entitats de referència han estat la parròquia de Sant Josep de la població de Jesús i la Fundació Esforç del municipi de Tivissa.
Redactor/a de la fitxa: 

Interpretació [ètic]:

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
El pessebre vivent és una representació de les escenes que envolten el naixement de Jesús i explica l’arribada del messies dels catòlics. El simbolisme que hi ha en la transmissió del missatge de la religió cristiana es trasllada a la societat d’avui dia mitjançant la representació, tot esdevenint un recordatori del missatge de Jesús als cristians. La figura del messies en la religió esdevé un motiu de creença i convenciment alhora que dóna raó de ser a la fe humana. La representació de caire més popular com, per exemple, dels oficis tradicionals en el mateix desenvolupament del pessebre simbolitza una intenció de salvaguarda o, almenys, de destacar l’existència d’una diversitat de tècniques i oficis que han perdurat gairebé sense variacions durant segles i que es troben en procés de desaparició. De la mateixa manera, les representacions del folklore tortosí, en el pessebre de Jesús, pretenen destacar les particularitats lingüístiques i els costums de la societat tradicional tortosina com a element singular de la zona, alhora que proporciona al pessebre un ambient que dóna importància als modes de vida tradicionals com a forma d’identitat. Pel que fa a la dimensió social de la representació, el pessebre dinamitza un volum de persones implicades, entre participants i visitants força elevat. En el cas de Jesús, podem comparar al voltant de 150 persones participants amb el total dels habitants de la població, que en són al voltant de 3.700; i a Tivissa, del miler d’habitants de la població, una vuitantena participen al pessebre, amb una important participació joves que representa tres quartes parts de la població infantil.