IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Imatge de presentació: 
Nom propi de l'element: 
Les corregudes de rucs, d’Ascó, la Fatarella i la Sénia
Altres denominacions: 
Corres
Corrides
Curses de rucs
Cóssos
Tipus d'element: 
Grup i/o comunitat: 
Participants en la competició, propietaris dels animals i llogaters, i públic assistent, tant local com forà. També solen participar xarangues i gaita i tabal. Habitualment ha estat una activitat relacionada amb les persones que tractaven amb animals
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Les corrides o curses de rucs són una activitat de caràcter lúdic i competitiu que es pràctica, habitualment, dins el marc d'una celebració de caràcter festiu en honor a un patró. Aquesta activitat té com a protagonistes els genets, majoritàriament la gent jove de la comunitat i als animals, rucs, matxos i cavalls, que són les tres modalitats de corrides o curses. El cas dels cavalls són curses que es desenvolupen en paral·lel a les de rucs, someres i matxos que depenen del número de participants poden  arribar a córrer junts o no.

A les Terres de l'Ebre les curses de rucs són una  joc que es practica, tot exceptuant casos com pot ser a la Sénia que són en el marc de les festes d'estiu, dins del marc de les festes d'hivern principalment de Sant Antoni o Sant Blai. 

Les corrides, que tradicionalment es desenvolupaven dins del nucli urbà, actualment es realitzen en circuits preparats per l'ocasió tant lineals com circulars i als afores del nucli urbà. De manera excepcional podem trobar, a Ascó al carrer dels Clots, que es condicionin els carrers per celebrar les corrides dins del nucli urbà. 

Data identificació: 
dimarts, August 25, 2015
divendres, January 15, 2016
diumenge, January 17, 2016
diumenge, February 7, 2016
Codi: 
IPCITE40008

Localització:

Descripció de la localització / espai: 

A la Ribera d'Ebre i la Terra Alta és on principalment s'ha observat la pràctica continuada d'aquest joc en l'actualitat. 

Paral·lelament al Montsià es mantenen com un dels pocs casos en actius però molt arrelat les curses dins del marc festiu de la Festa major en honor a sant Bertomeu a La Sénia.

L'espai on es practica i les transformacions d'aquest estan lligats a l'evolució urbanística de la població i a l’arrelament de la pràctica entre la comunitat.

El cas d'Ascó manté les dues variants, la pista o el circuit i els carrers del municipi. Hi ha un circuit situat als afores de la població, a la Fontxinxella, on es fan les corrides el divendres i el dissabte i, per altra banda, el diumenge i amb un fort valor simbòlic se celebren les corrides al carrer dels Clots. La corrida al carrer dels Clots es recupera l’any 2000, tot recuperant un espai on anteriorment se celebraven les corrides i que forma part del nucli urbà d'Ascó.

En el cas de la Fatarella celebren corrides a les festes majors d'estiu en honor a la Mare de Déu de la Misericòrdia i a les festes majors  d'hivern per sant Blai amb recorreguts diferents. En ambdós casos són circuits que alternen part del nucli urbà i d'un camí proper al nucli urbà, però no és un espai alterat o construït específicament per a la realització de curses de rucs. 

Per la seva part a la Sénia les corregudes es celebren a d’hipòdrom municipal. Aquest està situat al Pla Roquillo a dos quilòmetres de la Sénia en direcció al Mas de Barberans. Fins a principi dels anys setanta del segle XX es celebraven a la Clotada, una avinguda d’accés al poble des de Mas de Barberans. 

Georeferenciació: 

Datació:

Data de realització: 
diumenge, January 17, 2016
divendres, January 15, 2016
diumenge, February 7, 2016
dimarts, August 25, 2015
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 
El fet que el seu context de pràctica sigui el festiu defineix la seva periodicitat. A Ascó tenen una periodicitat anual, per les festes de Sant Antoni; en el cas de la Fatarella semestral, mig any (festes d'hivern i d'estiu), i a Garcia són anuals, també lligades a la celebració de Sant Antoni. A la Sénia també té un caràcter anual en el context de les festes Majors en honor a Sant Bertomeu el 24 d’agost. En general als pobles on se celebra dins del context festiu són de caràcter anual.

Descripció:

Descripció general: 

Les curses, corrides o corregudes de rucs, matxos i cavalls són una activitat de caràcter lúdic en què una persona, el genet, ha d'aconseguir, muntat sobre l'animal cedit o de propietat, guiar-lo al llarg d'un recorregut, lineal o circular, i arribar abans que la resta de corredors a la meta.

Les curses o corrides de rucs es desenvolupen dins del context festiu i són, en casos com el vist a Ascó, un element clau en el desenvolupament del fet lúdic de la festa. Durant el temps que es desenvolupa l'activitat tots els participants de la celebració es concentren a l'espai de les curses. Tan participant de manera activa, seguint les curses i animant a un o altre i, quasi bé desaparegut, fent apostes o per altra banda la gent participa de l'espai ocupant-lo i fent-lo servir d'espai de trobada, on s'inicia o continua la festa.

En el cas de la Sénia les carreres de burros i cavalls  són també un element clau en el desenvolupament de la festa. Tot i que cal dir que són diferents els participants de les carrers de cavall i de burros, l’espai i el temps de desenvolupament de la celebració forma part i estructura el tot festiu, sobretot en el seu àmbit lúdic.

El context és en general festiu i actualment és principalment durant les festes de Sant Antoni i Sant Blai que les diverses poblacions de la Ribera d'Ebre i Terra Alta i sant Bartomeu a la Sénia , al Montsià que celebren les corrides de rucs, matxos i cavalls. Per tal de fer més entenedora la descripció explicarem per una part aquelles celebracions que coincideixen en el context temporal i festiu , l’hivern i a continuació es descriurà el cas particular de les carreres de burros i cavalls a la Sénia.

En el cas d’Ascó i emmarcades en la celebració dedicada als animals com Sant Antoni, les corrides a part de l'element lúdic i ociós permeten als municipis que celebren aquest dia recuperar la imatge, desapareguda, d'animals de ferradura pels carrers el dia de la celebració del patró. Corrides on qui guanya és l'animal i que anteriorment donaven prestigi tant al genet com al propietari de l'animal i avui el genet s'emporta tot el mèrit.

Com a exemple descrivim el cas de les corrides de rucs d'Ascó, que és el que a la comarca de la Ribera d'Ebre continua sent espai de trobada tant de corredors locals com de les comarques properes.

A Ascó les corrides se celebren durant tres dies. Dos a la pista construïda específicament per a la realització de les corrides i un tercer dia on es condiciona un carrer del centre urbà (carrer dels Clots) per poder dur a terme les corrides. El primer dia de corrides després dels actes en honor al patró dels animals de ferradura, Sant Antoni, i que es beneeixin els animals, aquests es dirigeixen portats per cada genet a la pista ubicada a la Fontxinxella. Els participants arriben a la vegada que als voltants del circuit la gent es distribueix en grups d'amics i coneguts que asseguts en cadires, al terra o drets presenciaran les corrides. Els principals espais on se situa el públic és al primer revolt del circuit, des d'on s'observa directament la sortida i després també a prop de l'arribada, on hi ha una tarima amb els músics de la banda i les autoritats, pubilles i hereus. Cal especificar que la sortida i l'arribada no són al mateix punt; l'arribada és mitja volta més endavant del circuit. El fet que el públic se situï al revolt des d'on s'observa la sortida és perquè es considera un dels punts més divertits i emocionants. Això s'explica perquè les corrides de rucs i matxos són sense muntura i, a la sortida, que és quan més embranzida pren l'animal, és quan hi ha més possibilitats de caiguda del genet amb l’al·licient còmic que comporta per al públic. Aquest factor còmic no li resta la part atractiva de veure sortir els animals i l'emoció que això comporta. 

El públic se situa pel circuit i mentrestant els animals i genets es preparen o intenten controlar el ruc a una cantonada del circuit circular des d'on es donarà la sortida. Majorals i aviador preparen les diverses eliminatòries. Depenent del número de participants s'organitza perquè hi hagi semifinals i finals de les rondes que es puguin fer.  

La participació el 2016 ha estat complementada per la contractació per part de l'Ajuntament d'animals que han vingut de fora d'Ascó. Exceptuant els cavalls que són particulars i el mateix propietari els fa córrer, els rucs i matxos segueixen un altre model. Això vol dir que el propietari no obligatòriament fa córrer l'animal. Una persona que vulgui participar acorda amb el propietari del ruc o matxo fer-lo córrer. Avui el fet que els animals els portin de fora permet seguir el model de participació oberta a tothom que s'ho proposi. La selecció de l'animal es fa de bon matí quan es beneeixen els animals, cada genet pren un animal, el beneeix i el porta a la processó dels Tres Tombs. També pot passar que hi hagi més animals que possibles corredors. Això fa que els mateixos que corren el ruc ho facin amb el matxo. Actualment no hi ha restriccions de participació i tant homes com dones corren a la mateixa cursa. Tot i no existir les restriccions principalment la falta de pràctica és un condicionant clau que fa que cada cop hi hagi menys corredors. Abans els joves demostraven la seva vàlua davant la comunitat corrent sense muntura sobre un ruc o matxo o amb l'albarda al revés, com diu Amades:

A la Ribera de l'Ebre, la cursa se celebra en un camp proper a la població, si pot ésser ben accidentat. Es fa a cavall d'ases i amb l'albarda al revés. Així el genet, durant el trajecte curtíssim, cau una pila de vegades. El qui arriba primer a l'indret convingut rep un premi; els guanyadors s'exhibeixen després pels carrers, cantant o sonant instruments.

AMADES, J. (1932), Les diades populars, vol. I, pàg. 121.

Actualment s'ha perdut la relació amb els animals i, per tant, el valor que s’atribueix socialment a la participació que era una forma de fer evident davant de la comunitat qui sabia tractar amb animals. Aquesta pèrdua lligada a la gairebé desaparició d'animals al poble i la desaparició total de l'animal com a eina de treball agrari fa que molta gent no hi participi per por de caure. La falta de pràctica i el coneixement del tracte amb animals causa molt sovint la caiguda dels corredors; i la circumstància fa que ens trobem en moltes ocasions que hi ha més animals disponibles que genets disposats a córrer, tot i no que hi hagi limitacions d'edat, gènere ni condició social.

Aquesta realitat encadena amb la particularitat que habitualment el propietari no corre amb l'animal sinó que ho fa un genet o una persona amb qui el propietari ho acorda. El fet que l'animal no sigui propietat del genet defineix una modalitat de cursa: la cursa la guanya l'animal porti el genet a sobre o no el porti. Aquest fet implica que hi ha corrides on es poden veure tres o quatre animals corrent sense genet i que guanyi l'animal sense genet. Llavors el premi és per al propietari de l'animal. Aquesta circumstància alimenta la picaresca i obliga a estipular que està prohibit caure i continuar al costat de l'animal guiant-lo perquè segueixi el camí correcte o corri més.

La cursa s’inicia, a Ascó, al crit de «Sant antoni mos guardo», que fa l'aviador i de fons la banda de música toca. L'aviador té la funció d’organitzar i donar el crit de sortida. És un càrrec que ocupa una persona acostumada a tractar amb animals; en aquest cas s'ha heretat de pare a fill. La cursa per als cavalls implica passar tres vegades per meta (equivalent a dues voltes i mitja al circuit) i per a matxos/mules i rucs/someres passar dues vegades per meta (una volta i mitja). Cada cop que algun corredor passa per meta on estan situats els músics de la banda, aquesta toca la peça musical Sant Antoni mos guardo. En aquest cas és aquesta cançó concreta, però el fet comú en els casos observats és que la banda toca com a senyal de sortida, cada cop que els corredors passen per la meta i també al final. És una manera d'avisar el públic a la vegada que es fa festa. 

Una darrera l'altra es fan les corrides, que tot i tractar-se de semifinals i finals duren prop de dues hores. El públic present anima i comenta les incidències de cada cursa fins que una vegada acabades totes les variants es reuneixen a la meta participants, pubilles, hereus i públic per repartir el premi als guanyadors. El premi té una part econòmica i l'altra material. Tradicionalment l’agutzil o llancer, nom que té  el que porta la llança d'on pengen els premis, antigament era l'aguatzil, aquest era una persona contractada per l'ajuntament amb diferents funcions no relacionades amb la festa. El llancer portava la llança d'on penjaven els conills, els galls i les cebes, que es donaven als guanyadors: gall per al primer, conill o gall per al segon i ceba per al tercer. Actualment la Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals DOGC num. 3926, 16.07.2003 i l'últim DECRET LEGISLATIU 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, prohibeix fer donació com a premi o recompensa d'animals vius. Els premis econòmics són, el 2016, en cavalls el primer 175 euros, el segon 150 euros i el tercer 125 euros. A les curses de matxos 125, 100 i 75 euros i finalment als rucs 90, 80 i 70 euros per al guanyador. És comú que si arriben gent i animals junts el premi es reparteixi entre propietari i genet; si arriba animal sol el premi és per al propietari. Justament per aquest fet hi ha un complement de 50 euros per al primer genet que finalitzi la corrida muntat (sempre que no sigui un dels tres primers), tot i que sigui el quart animal a arribar. A part es reparteix un suplement de 30 euros per cada animal que participa com a incentiu per als propietaris dels animals a participar. 

El dissabte a la modalitat de corrides s'afegeix la d'esprints. El tram és la línia recta del circuit i els premis són menors: cavalls, 50, 40, 30 euros, matxos 35, 30 i 25 euros i rucs 25, 20, 15 euros. Els responsables d'entregar els premis als guanyadors són les pubilles i els hereus.

El diumenge les corrides es traslladen al centre urbà, on només hi participen els animals cedits per l'organització. És un dia on no participen animals de fora del municipi. Els premis són iguals però la dinàmica és diferent. La corrida es fa pujant el carrer dels Clots. Dalt la banda de música i pubilles i a baix animals i genets. El públic, avui limitat amb tanques, se situa marcant el recorregut al llarg del carrer des d'on animarà i farà d'espectador de les corrides. El recorregut del carrer dels Clots era part del recorregut que se celebrava dins del nucli urbà fins a la dècada dels anys seixanta dels segle XX. El canvi és fruit de les noves necessitats urbanístiques plantejades per la construcció de la central nuclear, que modifiquen el teixit urbà. El 2000 es recuperà, en el que era el tram final de la corrida, la pujada al carrer dels Clots. 

Les corregudes de rucs i matxos de la Fatarella, tot i seguir el mateix esquema la participació, és menor, des del punt de vista quantitatiu, i en aquest cas la celebració es repeteix en dos marcs festius: les festes d'hivern en honor a Sant Blai i les festes majors d'estiu en honor a la Mare de Déu de la Misericordia. Són dos espais diferents però no hi ha un circuit preparat específicament per a l'activitat. També hi havia un toc de corrides i antigament es feia amb gaita. A les festes d'hivern després de missa el públic se situa a l'avinguda de Catalunya des d'on també es té una visió de l'ermita de la Mare de Déu del Carme, un indret clau per al municipi i situat fora del nucli urbà, fins on van els corredors per tornar al punt de sortida a l'avinguda de Catalunya. Antigament el guanyador era qui es quedava parat al lloc establert de l'arribada no qui es passa de llarg; actualment no és rellevant. Aquest detall avui dia no s'ha pogut observar però és un element que els informants han comentat que implicava mostrar la destresa en el control de l'animal per part del genet. A la Fatarella trobem que es mencionen també modalitats diverses de corrides, a pèl amb l'aubarda voltada, sense ramals, variants que aporten un caràcter lúdic i festiu més gran a les corrides. A la Fatarella des de principis del segle XXI l'Ajuntament lloga part dels animals per fomentar l'existència de corrides a causa de la falta de rucs i matxos a la població.

 

El desenvolupament a la Sénia per motius d’identitat i també de caràcter econòmic, en el que fa a la presència dels cavalls, les corregudes tenen un fort pes i són, compartit amb els bous, un element clau de la celebració festiva. Les carreres es celebren durant tres dies i actualment aquest tres dies de celebració de carreres es celebren en dies alterns als que es fan ous. El programa de festes ofereix  actes festius amb animals tota la setmana.

La celebració i el context festiu comença el primer diumenge de festes que és quan es fa la presentació dels burros que correran, acompanyats del toc de gaita i tabal pels carrers del poble. Un dia abans els burros van fins al Clot de Pedrenya on els veïns poden veure els animals i a la vegada es reparteix el premi a la “Miss burreta templada” i “Mister burret eixerit”.

El dia de la celebració de les corregudes, cap a les sis de la tarda els cavalls, del poble i dels pobles dels voltants arriben a d’hipòdrom. Tot i que la participació està oberta a qualsevol corredor el fet que hi hagi dues quadres a la Sénia, Sicania i Montsià Lakers, que són els que participen amb major número de cavalls i genets, li aporta,  a nivell local, un major grau de competitivitat i per tant expectació pels assistents. 

Els veïns i altres espectadors han anat arribant i s’ubiquen per la recta principal i part de la primera corba. És en aquesta primera recta on hi ha el cadafal de l’ajuntament amb les autoritats, les pubilles, els músics de les Joventuts Unides amb la gaita i tabal que tocaran a la sortida i arribada de cada correguda i la barra gestionada pel club de futbol local.

Les carreres de cavalls es van desenvolupant segons les diferents categories establertes pels organitzadors de la cursa i escrit un reglament.. Entre els cavalls participants el fet que n’hi hagi de diferents races també en determina l’organització. Això implica que amb l’objectiu d’atreure més públic els que es consideren la raça més atractiva per l’espectacle de les curses de cavalls, els cavalls de pura sang anglesos i àrabs, corren l’últim dia de els carreres que habitualment és el dissabte. Cada dia es celebren tres o quatres curses, dependrà de les categories que hi participen. Cada una té el seu premi al final del dia que la pubilla i el regidor, habitualment de festes, entregaran.

A continuació es duen a terme les curses de burros, que es van deixar de celebrar als anys setanta del segle XX i es van recuperar recuperades l’any 1997.  Aquestes tenen un caràcter més lúdic i festiu i la competició queda en un segon terme. Els burros des de la zona preparada  d’hipòdrom on descansen,  són acompanyats per la gaita i el tabal fins la línia de sortida amb el toc de cercavila. El toc de la gaita i el tabal és un toc recuperat considerat tradicional de la Sénia. Es realitza el toc de Corregudes de cavalls i de Cercavila de després de Corregudes

Els genets en aquest cas són els membres de les diferents colles que, diferenciades entre elles per samarretes amb un dibuix o color diferent, es reparteixen els animals amb els que participaran a les corregudes. Participaran competint entre ells fent una volta a l’hipòdrom intentant no caure i/o acabar de fer la volta al circuit. L’ambient lúdic es repeteixen les dues variants la que es fa per a noies i per a nois. L’alta expectació i ambient lúdic fa que actualment en alguna ocasió hagin arribat a participar fins a 21 animals a les corregudes de burros.

Finalment, un dels elements rellevants de la celebració relacionats amb els burros, és que el primer dia que es celebren els bous, abans de començar, el cavall, un que sigui del poble, entra a la plaça i es dirigeix al cadafal on hi ha les autoritats i dona la clau del toril a l’alcalde. Amb aquest acte representa que dóna permís per soltar el primer bou i iniciar així la festa.

En general en els tres casos descrits es manté l'aspecte lúdic allunyat de l’àmbit productiu. Així, exceptuant el cas dels cavalls a la Sénia, a la resta  de casos destaquen les corrides que els joves del poble s’atreveixen a córrer a canvi de guanyar cert prestigi i animar l’ambient lúdic i festiu i si cal també el premi material, en el cas que es guanyi el joc. 

Les corregudes formen part d'un model de festa que actualment sembla estar principalment lligat a les celebracions festives, tipus festa major tant a l'hivern com podem observar en els casos de Sant Antoni i Sant Blai, com a l'estiu a la Fatarella i el cas de la Sénia que celebren les corregudes per les Festes Majors de sant Bartomeu a finals l'agost. A la vegada senyalar que el fet de mantenir i contractar animals per la celebració de les curses a les festes de sant Antoni, sense oblidar la relació que lliga el gremi de sant Antoni amb la tradició pagesa del territori, serveix també per fer més visible o guarnida la celebració del ritual de la benedicció i processó dels animals.

Història i transformacions de l'element: 

La història i els orígens de les curses o corrides no podem concretar-los. Hi ha documents com un albarà del 1739 d'Ascó, que detalla el cost dels galls que s'han de repartir als guanyadors de les corrides a la festivitat de Sant Miquel o les referències, més recents, de Joan Amades a la seva obra Diades populars vol. I, quan parla de Sant Antoni i les curses de rucs a la Ribera d'Ebre, que ens permeten afirmar que és un joc, una pràctica, comú en el territori i en el temps des de com a mínim el segle XVIII. 

La importància i presència en el sistema productiu dels rucs i els matxos com a animals de tir i transport també ens permeten afirmar que les curses amb animals degueren formar part de les pràctiques comunes dins de l'àmbit festiu.

En el cas de la Sénia tampoc existeix documentació concreta que ens permeti definir l’origen de la celebració, no obstant a la Memòria de la declaració de Festa Tradicional d’Interès Comarcal elaborat per l’Ajuntament de la Sénia hi ha una cita al Programa de festes de 1891 on s’anuncia la celebració de les carreres.

Dia 24. : Al amanecer se repetirá el repique de campanas y disparo de morteretes y simultáneamente tendrá lugar una diana por la dulzaina y música.

Carreras  A las ocho se celebrarán de caballos, mulos y asnos, en el paraje denominado la Clotada, con premios mayores á los acostumbrados” [Extret del Dossier de “Festa tradicional d’interès comarcal” realitzat per l’ajuntament de la Sènia].

El cas de la Sénia els cavalls, matxos i burros havien sigut força de treball de pagesos i "arroseegadors (que treballaven al ròssec baixant troncs dels pinars dels ports). Amb la industrialització dels de la dècada dels seixanta dels segle XX s’abandona l’ús d’animals com a força de tracció  i els matxos i burros van desapareixent del paisatge quotidià. No obstant segons narra el mateix informe citat, alguns propietaris d’indústries de la població , mantenen les carreres de cavalls, portant cavalls de raça i també pura sangs, això fa que de principis de la dècada dels setanta fins al 1992 només es feien corregudes de cavalls.

La memòria oral situa temporalment la celebració d’aquestes curses com a mínim a finals del segle XIX i fa evident la celebració d’unes curses que eren un esdeveniment multitudinari i central per la comunitat en el context festiu. Les corregudes es duien a terme entre aficionats locals, pagesos la majoria, que treien els animals de treball per competir. Tant hi participaven burros com matxos com cavalls.

Com podem observar en el cas de la Sénia, antigament, de corregudes de rucs i cavalls se’n feien a moltes poblacions de les Terres de l’Ebre. Per posar només un exemple, a Jesús per Sant Antoni, a més a més de les corregudes o “corres” es feien concursos de llaurar amb els mateixos animals de les corrides (a NOGUÉS, Pepa (2011): El calendari festiu. Imatges antigues de Jesús (1940-1979). Ed. CEITTE i EMD Jesús. Pàg. 19).

Curses amb animals o com podem veure a les curses tradicionals de Prat de Comte, curses que podien fer-se amb múltiples variants. La presència d'animals afavoreix aquestes pràctiques i els contexts on els animals sortien i participaven de la vida comunitària més enllà del fet productiu era a la seva festa, per Sant Antoni. 

Una festa, Sant Antoni, que implicava que s'engalanaven els animals per dur-los a beneir i així protegir-los de qualsevol mal que compliqués els treballs al camp; un temps, l’hivern, quan s’acabava la collita de l’oliva.. El gran canvi ve donat, per tant, en la desaparició de l'animal com a element clau del sistema productiu de la comunitat. 

Manté, per tant, en la seva trajectòria temporal el fet de ser una activitat de caràcter lúdic que ha estat lligada a un model productiu, una festa i un territori. Les transformacions que podem identificar en aquesta pràctica no vénen donades tant per l'activitat en si que manté la seva lògica —animal i genet han d'arribar abans que la resta de concursants a la meta amb les complicacions que s’hi afegeixin—, sinó que és el valor comunitari que té associada aquesta pràctica. 

El reconeixement comunitari del valor de l'animal per una part, un animal mans i obedient però a la vegada fort i potent i un genet que sigui àgil per no caure i a la vegada sàpiga tractar l'animal, eren demostracions clau dins de l'àmbit productiu agrari. Això no treu que tingués un caràcter lúdic per a la població i els participants. Avui el valor simbòlic relacionat amb el sistema productiu i les relacions animal - ésser humà desapareixen i es manté el valor lúdic de la pràctica i el caràcter de prestigi el dóna el caràcter jove que ho planteja com un repte sense que falti el reconeixement comunitari però no de caràcter productiu sinó de coratge i destresa. El fet que minvi la importància comunitària de tractar amb animals també comporta que possibles participants decideixin no participar per por de fer una mala caiguda i es disminueixi el caràcter lúdic del joc.

Aquest canvi ve acompanyat de la desaparició del context i dels canvis legislatius que obliguen a modificar la festa. Figures com la de l'aguatzil o llançador desapareix,  l'aguatzil com a empleat municipal desapareix però això no portava implícit que desapareixes la funció del llancer o llançador, en aquest cas és la prohibició que planteja la llei de protecció d'animals, abans mencionada, la que porta a que desaparegui la funció del llancer. Canvien, per tant, els premis i desapareix el personatge que representava els premis. Un altre element mencionat és que els ajuntaments assumeixen la responsabilitat de portar animals per realitzar les curses. Aquest fet que comença als volts del canvi de segle, del XX al XXI, i s'ha normalitzat com a model de salvaguarda de l'activitat i del context festiu en el qual es desenvolupa principalment, Sant Antoni i altres festes com les de Sant Blai a la Fatarella.

Dins del desenvolupament de l'activitat els canvis més rellevants són la participació de la dona, sense necessitat de fer una cursa especial per a dones; les edats són cada cop més centrades en la població jove, fins als trenta més o menys, i per altra part els espais s'han adaptat a les circumstàncies que el teixit urbanístic ha permès —hi ha llocs on s'ha determinat mitjançant la construcció d'un circuit circular tancat i altres que s'adapten a les circumstàncies que planteja el traçat urbà sense ser del tot rellevant, tot i que també s'intenta mantenir espais ja establerts com és el cas de la Fatarella. Es conserven aspectes com el senyal de la banda de música a l'inici i final o el fet de muntar els animals a pèl.

En el cas de la Sénia el desenvolupament i transformacions de l’activitat durant l’última dècada del segle XX es fa evident tant per la recuperació de la pràctica, en el cas dels burros , com les adaptacions i canvis existents en els espais.

En el cas de la pràctica la Sènia abans dels setanta del segle XX., quan es perd les corregudes de matxos i burros, aquestes es celebraven entre els joves, sovint sense cadira de muntar. El guanyadors tenia la “toia” o trofeu que era un ram col·locat dalt d’un pali ornat amb llaços que penjaven. El guanyador era el responsable de donar la clau a les autoritats del toril.

En el cas dels espais de pràctica i seguint lla memòria abans citada, de la Clotada fins l’actual hipòdrom ha passat per quatre llocs diferents. Al 1982 a les Casetes, el 1983- 84 a la partida dels Diumenges, vora el nucli urbà a una pista circular i l’últim, abans de l’actual, l’hipòdrom de l’Ermiteta fins que al 2001 arriben a l’actual ubicació, al Pla de Roquillo.

En aquest sentit quan al 1997 la colla “Gresca Catxull” proposa recuperar les corregudes de burros aquestes es celebraven al carrer. No és fins al 2001 al nou hipòdrom quan l’ajuntament per no dividir el públic ni l’expectació ajunta la celebració i defineix l’actual model de pràctica.

Elements tradicionals comuns entre altres poblacions les mencionades i la Sénia -no es fa actualment- és el repartiment del conill la gallina i la ceba com a premi als guanyadors.

Dedicació: 
Tot i que les corrides o curses es poden practicar en qualsevol context festiu actualment, és comú que se celebrin en el context de les festes de Sant Antoni a la zona de la Ribera d'Ebre. Aquest és el patró dels animals de ferradura. A la Sénia el context és el de les festes en honor a sant Bartomeu.
Processos i preparatius: 

Actualment no existeixen preparatius per a la pràctica del joc en general. Altres casos és la contractació de l'animal i tenir-lo en condicions; en aquest cas és un manteniment que no es realitza especialment per a la pràctica d'aquest joc i que fa cada propietari.

En el cas d'Ascó el carrer dels Clots la nit abans s'omple de terra de riu perquè els animals puguin córrer i no rellisquin (el carrer fa pujada). 

Els galls, fins a l'aparició de la llei, eren galls que estaven criats durant tot l'any, de manera exclusiva per ser regalats,  per una persona del poble. 

A la Sénia es poden considerar preparatius la presentació que es fa el primer diumenge de festes i també quan s’entrega el premi a Miss burreta templada i Mister burret eixerit. Per altre banda la preparació del animals tant en el lloguer o si els tenen en propietat el manteniment durant l’any és un tipus d’activitat que està lligada a la pràctica de la hípica com esport. Això implica que els cavalls són entrenats pel gent en el context de la hípica i no com esport tradicional. 

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

La pista o hipòdrom en el cas d’Ascó i la Sénia són les infraestructures necessàries pel desenvolupament de l’activitat. A Ascó al celebrar-se també al carrer (dins l’entramat urbà) també els elements com tanques metàl·liques són necessàries per delimitar el recorregut al carrer dels Clots i evitar accidents entre públic i animals i corredors.

En el cas de les carreres de cavall és necessari la muntura i indumentària específica que determina la normativa especifica d’aquest esport. 

Formes organització social/Organitzacions formals o informals: 
A Ascó o Garcia els Majorals són responsables d'organitzar les corrides, però és un fet que no està lligat a l'activitat sinó al model organitzatiu d ela festa En el cas de la Sénia l’Ajuntament és el responsables de l’organització però amb la participació activa, durant l’organització, de els colles. La presència de les diferents colles és clau per la participació i la dinàmica lúdica de les corregudes. Per tant la colla és un dels models informal d d’organització. També les quadres són, a part de l’espai on durant l’any estan els cavalls, models organitzatius en tant que són espais on els genets practiquen i creen les seves xarxes socials durant l’any i que després aquestes es fan evidents durant la competició a les corregudes de cavalls.
Formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social relacionades: 
Participants/Executants: 
Genet: homes i dones entre els 16 i 30 anys. S'ha concretat la franja d'edat a causa del fet que són els qui ho practiquen com a joc i amb menys por de fer-se mal. Els de major edat, 40-50, en no practicar habitualment amb l'animal, com abans feien, deixen també de participar en les curses.
Músic: són claus en el desenvolupament de l'activitat donen la sortida i l'arribada. Toquen una peça concreta però sempre és la mateixa. Els músics o la banda de música és la mateixa que acompanya els diversos actes de la festa. Gaita i Tabal
Aviador: aquesta figura només s'ha trobat a Ascó i és el responsable de donar la sortida o «aviar» els animals al crit de «Sant Antoni mos guardo». És un càrrec heretat del seu pare i la condició és que conegui el tracte amb els animals.
Ús i funció: 
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 

Salvaguarda:

Transmissió: 
El tracte amb els animals de tor o de treball ha sigut tradicionalment un coneixement transmès oralment i en la pràctica dins de l'àmbit productiu. La pèrdua dels animals i de la relació amb aquests limita la transmissió del saber. Actualment és comú sentir com entre la gent que participa es donen consells per no caure. En el cas de la Sénia la muntura del cavall es transmet mitjançant les escoles d’equitació de cada quadra. En les tres poblacions estudiades, el fet de decidir muntar els burros té un caire espontani, que ve donat pel mateix context de la festa i no necessita de coneixements previs, que en tot cas evitaria caigudes dels participants. A les poblacions observades la tradició s’ha transmès oralment, fins l’elaboració de documents relacionats segons la normativa vigent, el dossier de declaració de la “Festa tradicional d’interès comarcal, i un treball de recerca i un vídeo elaborat per un veí del poble, Pau Martí Barreda”
Viabilitat/riscos: 
La desaparició dels animals és el risc principal, tanmateix el compromís per part dels ajuntaments contractant animals també ho planteja com una viabilitat. Un altre risc és l’escassa relació de les persones amb els animals; això fa que hi hagi menys gent que estigui disposada a participar per por de caure. A la vegada la consciència comunitària que es tracta d'un joc propi, local, que durant anys s'ha jugat al poble, anima els joves a participar-hi amb la clara intenció que no es perdi. La llei, citada anteriorment, referent a la protecció d'animals en prohibir l'entrega d'animals vius com a premi planteja un risc per part dels participants que tenen un concepte estàtic i invariable de la pràctica del joc i que a la vegada són els qui el practiquen. En el cas de la Sénia la viabilitat és la declaració com a Festa Turística d’Interés Comarcal del Montsià i l’alt grau d’identificació que existeix amb la celebració per part dels veïns i que s’evidencia en l’existència de entre 16 i 18 colles que tenen un paper actiu en les reunions d’organització de les corregudes.
Valoració de l'individu / grup / comunitat: 
Com a individu i com a comunitat hi ha un grau alt de reconeixement i coneixement de la pràctica de les corrides. És fàcil i es transmet el perquè, la relació amb el sistema productiu agrari i és un exemple per mostrar com han canviat les formes productives, les formes de vida a el poble.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
Les principals mesures les prenen els ajuntaments en pagar l'arribada d'animals per poder continuar la pràctica. Un altra mesura que alimenta la relació identitària, i per tant la pràctica, és la prohibició de donar animals com a premis. Com s'ha pogut observar, en altres pràctiques, el fet de prohibir una part del joc, la del tipus de premi, tot i que no incideix en la pràctica de les corrides i sovint els guanyadors no volen l'animal, fa que en part de la població ressorgeix o es reafirmi la pràctica invariable del joc amb tots els seus elements, com a resposta a un suposat atac extern a les pròpies pràctiques locals. A la Sénia la Declaració com a Festa Turística d’Interés Comarcal és la principal de les mesures de salvaguarda junt amb la proposta que hi ha per declarar-la Festa d’Interès Nacional. Altres mesures la recuperació al 1997 de les corregudes de burros que ha portat que moltes de les colles participants hagin acabat adquirint burros per criar-los a casa.
Protecció Jurídico-administrativa / Reconeixement patrimonial: 
Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC)
Protecció Jurídico-administrativa / Reconeixement patrimonial (altres): 

NOGUÉS FURIÓ, Pepa. “Cóssos de rucs, corrides de rucs, corregudes de burros” a Jocs populars i tradicionals a la Terra Alta. Vol. II Els jocs tradicionals d'adults en diades festives de la Terra Alta. p. 7-26. Beca per a la recerca sobre el patrimoni etnològic, atorgada pel CPCTPC el 2000 (3 volums + videodisc) 

Informació tècnica:

Data de realització: 
dj., 25/02/2016
Actualitzacions de la fitxa: 
dv., 15/04/2016
Investigadors: 
Validador: 
Espuny, Elena
Folch Monclús, Rafel
Queralt, M.Carme
Òrgan Assessor Científic (OAC)
Redactor/a de la fitxa: 

Interpretació [ètic]:

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
El significat simbòlic i econòmic del joc ha canviat. Actualment tot i no perdre el valor que s’atorga al participant i reforçar la funció lúdica i festiva per a la comunitat, que implica el fet de veure com la gent cau o persegueixen el ruc, té i s’hi afegeix gradualment el valor identitari. Això implica que l'activitat pren valor perquè reforçar una memòria col·lectiva que els lliga amb un passat canviant i cada cop més llunyà, relacionat amb del sistema agrari. Canvi que cada cop més s'evidencia en modificar les condicions i la relació productiva que es defineix amb el seu entorn i els animals. Per tant, es relaciona la memòria col·lectiva amb un model productiu i també amb un model festiu. Per això entenem que no és casual que alguns dels casos que continuen la pràctica de les curses de rucs ho fan en el context de la festa d'hivern, la que s'estructura intentant mantenir un model de fer festa i oci que es dirigeix al participant local i que està organitzada perquè la gaudeix l'autòcton. Aquest model es contraposa al que implica la festa d'estiu, un model que pren elements comuns entre altres festes o que no es consideren locals davant de les festes d'hivern que es construeix o manté amb elements que consideren més locals tot i ser comuns. Principalment en el cas de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre Per tant manté un valor simbòlic, tot i que canviat, però simbòlic que representa el lligam amb un model de vida, pels referents al model productiu anterior, i de manera de fer festa i jugar. Per altra banda s'ha perdut la vessant econòmica del joc en no incidir en aquesta demostració de qui tenia bones besties per treballar i de qui tenia i sabia tractar els animals tant per treballar com per jugar . Actualment el significat socioeconòmic és fruit de la interpretació que es faci dels qui hi participen amb un cavall (propi) i per tant una situació econòmica que els permet mantenir-lo i ensinistrar-lo (com a cavall de carreres no de tir ni transport) i els qui hi participen amb els rucs i matxos en propietat o en un altre grau els que corren amb els animals que ofereix l'Ajuntament. En aquest sentit des de la perspectiva socioeconòmica pot intuir-se entre els participants i per la posició que tenen respecte a l’animal (propietat, cedit, cavall, ruc, matxo) quins són els diversos col·lectius socioeconòmics i com això queda, tot i no senyalar-se, definit en el model de participació dels corredors.