IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Interpretació [ètic]:

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
La cura del cos amb plantes és una activitat que trobem al llarg de la història i practicada per gairebé totes les comunitats humanes. Des dels primers reculls descriptius sobre les plantes i els seus usos, les comunitats han manifestat que hi ha diversitat en les formes culturals de representar les malalties i la salut. El tractament, el benestar i l’assistència dels membres de la mateixa comunitat són factors universals que adopten tradicionalment formes locals molt diverses. La relació de les comunitats amb el seu entorn vegetal més immediat genera els coneixements necessaris per a la cura de la salut dels seus membres, tot incloent-hi també com a membres els animals de ramat, elements inseparables de la supervivència mateixa del grup. Així, els informants poden transmetre’ns el coneixement sobre una determinada pràctica tant aplicada a persones com a animals, de vegades amb el mateix objectiu curatiu i, altres, amb objectius diferents. Actualment, però aquest fet és cada vegada menys freqüent en tant que la relació de les famílies amb els animals ha canviat i ja no es viu tan habitualment com a relació de producció domèstica. Els coneixements sobre les plantes de l’entorn aplicades a la salut, actualment, formen part de la vida quotidiana de les famílies, es manifesten com a complements per al benestar i, generalment, no pretenen substituir totalment la medicina sintètica, sinó utilitzar les plantes com a complement del benestar per evitar al màxim el consum de medicaments químics o de productes provinents de plantes exòtiques. Aquesta idea de retorn a la natura més propera forma part d’un canvi de mentalitat que es produeix per oposició a l’expansió de la medicina sintètica de la segona meitat del segle XX i el desprestigi generalitzat dels coneixements tradicionals que comportava. A partir dels anys noranta del segle XX, es torna a posar en valor la natura més propera, no només per a la cura del cos, sinó també amb el ressorgiment de tècniques de cultiu ecològiques lliures de productes químics considerats nocius. Així, es recuperen i posen en valor sabers tradicionals que havien servit al llarg de la història per garantir el benestar de les comunitats en l’assistència i prevenció de malalties.