IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Imatge de presentació: 
Nom propi de l'element: 
Les Desmes
Altres denominacions: 
Romanç «Conversión de la Samaritana»
Tipus d'element: 
Grup i/o comunitat: 
Flix.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Romanç que narra un fet bíblic, la conversió de la samaritana davant de la imatge de Jesús. Aquest romanç conegut com a Desmes, a la població de Flix, es recita dins del context de la processó de l’Encontre el Diumenge de Pasqua. 

A Flix, una noia diferent cada any i habitualment del poble, interpreta el paper de samaritana. Durant la Setmana Santa participa amb els armats dels diversos actes fins diumenge, que és quan recita el romanç. La samaritana memoritza el romanç que el Diumenge de Pasqua recitarà a la plaça Major davant de tot el poble. Al final del romanç tira el càntir que té a la mà al terra i tots els xiquets i les xiquetes corren per agafar-ne un tros, i ella, ja convertida, torna en processó al costat del Santíssim fins a l’església. 

Data identificació: 
diumenge, March 27, 2016
Codi: 
IPCITE30002

Localització:

Localització: 
Descripció de la localització: 

La representació i recitació de les Desmes té lloc a la plaça Major. 

Georeferenciació: 

Datació:

Data de realització: 
diumenge, March 27, 2016
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 
El romanç de la Samaritana es recita dins del context de celebració de la processó de l'Encontre el Diumenge de Pasqua. Aquesta processó és de caràcter anual i està relacionada amb el desenvolupament de la Setmana Santa.

Descripció:

Descripció general: 

El diumenge de Pasqua dins del context de la processó de l’Encontre és quan la samaritana recita el romanç de la «Conversión de la Samaritana» o Desmes, com es coneix a Flix. La samaritana és una figura que forma part de l’agrupació d’Armats que surten per Setmana Santa acompanyant les processons de Divendres Sant i Diumenge Sant. Aquesta figura de la samaritana i l’agrupació del armats tenen cada cop un paper més rellevant, en la representació del ritual festiu i una participació més activa del ritual. És en aquest context i dins de l’agrupació del armats, que la samaritana recita les Desmes, un context que queda ampliament descrit a l’element els Armats de la Ssetmana Santa, de Flix i la Plama d’Ebre.

Cada any els Armats de Flix, des que es recupera l’organització el 1980, han estat acompanyats per una samaritana. Interpretada cada any per una noia diferent. No és fins el 1997 que la samaritana torna a recitar les Desmes el Diumenge de Pasqua. Això és així perquè el 1997, fruit d’una cerca local mitjançant entrevistes a la darrera persona que havia fet de samaritana, abans de la Guerra Civil espanyola del 1936 i, casualment, per la troballa d’una còpia d’una impressió realitzada a mitjanas del segle XX, es recupera el text.

El text que recita la samaritana és el següent:

Conversión de la Samaritana

Un viernes partió el Señor

a la ciudad de Samaria,

y antes de entrar en poblado

el calor le fatigaba,

más a un pozo que allí había,

derecho a él se encaminaba,

sobre el brocal recostóse

como que cansado estaba

al punto de vió venir

a la misma que esperaba

con un ántaro en la mano

y era la Samaritana;

pidió el Señor que le diese

una bebida de agua,

que el premio le daría

otro de más importancia,

que jamás tendría sed

como llegase a gustarla

a lo que respondió

sin saber con quien hablaba:

pues si tienes tal virtud,

dadme, Señor, de esa agua

para nunca tener sed;

y el Señor le dijo aguarda:

anda i llama a tu marido

y ven con él en campaña;

que no es bien que una mujer

de la ciudad sola salga;

respondió: Señor, no tengo

marido, ni soy casada.

El señor dijo: es verdad,

dices bien, Samaritana,

que de cinco que tenías

sin ninguno ahora te hallas:

tuviste cinco galanes

dando escándalo en Samaria

y aqueste cántaro es

encubridor de tu infamia.

Refrena, mujer, tu vida,

no vivas tan descuidada:

palabras fueron aquestas

de muchísima eficacia.

Entonces la pecadora

abrió los ojos del alma,

diciendo: tu eres profeta

que mis pecados declaras

y penetras mi interior

sin que se olvide nada;

si lo eres, dímelo:

y el Señor así la habla

diciendo: no soy profeta,

soy hijo del Padre Eterno,

el Mesías que te aguarda,

que desde el cielo ha venido

para redimir las almas.

Entonces la pecadora

puesta en tierra arrodillada,

le dice: dulce Jesús,

perdonad aquesta ingrata

que yo en el mundo he vivido

cometinedo mil infamias.

Quebró el cántaro, y al punto,

volvió al mundo las espaldas;

así los volvamos todos

para bien de nuestras almas

imitemos pecadores, para poder alcanzar

en premio la gloria santa.

 

Despedida de la Samaritana

Después que fué convertida

la gentil Samaritana

así aclamaba al Mesías:

Señor, ¿quereis que me vaya 

o acabe con vos mi vida?

Díjole Cristo: excelente,

antes que a mi patria excelsa

a Samaria irás pudiente

a publicar la grandeza

del Autor Omnipotente.

Allí fué el mayor dolor

cuando ya se despedía

del Supremo redentor,

con amargura decía:

adiós, mi dulce Criador;

adiós, pozo de Jacob;

adiós, arch[…] profundo;

adiós, engañoso error;

adiós, galanes (del)* y el mundo

que me voy con mi Señor.

*Actualment la samaritana diu «del» tot i que el text original està escrit «y».

La samaritana arriba a la plaça entre els armats, on públic, autoritats religiosa i civil, amb el Santíssim, s’han ubicat sota d’un pali a la plaça Major. És llavors quan es recita aquest text, avui amb micròfon incorporat. El moment de més expectació del Diumenge de Pasqua i de part de la Setmana Santa de Flix.

En acabar de recitar les Desmes, la samaritana tira el càntir que du a les mans al terra, com a senyal d’abandó de la mala vida que duia (segons el text bíblic). En trencar-se, tots els nens i les nenes que són a prop, prèviament s’han col·locat estratègicament, corren a agafar un tros de càntir. Amb aquest acte la samaritana dóna per acabada la recitació del romanç i es posa al costat del prior de la vila com a senyal  que assumeix el bon camí i segueix Jesús. El ritual continua sense que la samaritana hi jugui cap més paper; entren les banderes de les diverses entitats que fan la reverència i, a continuació, té lloc la representació de l’Encontre de la Mare de Déu amb Jesús ressuscitat. 

En allò que es refereix al text les Desmes que es reciten estan escurçades. El romanç original, tal com es troba a la publicació recuperada el 1997, consta de 25 versos més:

Els versos que no es reciten actualment i completen el romanç:

Adiós, cántaro, decía,

adiós, soga de terror,

adiós, agua cristalina,

ya se acabó mi ambición

que me voy con el Mesías.

Adiós, garrucha y pozal, 

adiós, carril ponzoñoso,

decía con mucho afán,

que me voy al reino hermoso,

del empireo celestial.

Adiós, Jesús amoroso,

con lágrimas repetía

adiós, adiós dueño hermoso,

[…]

no me fuera amado esposo.

La majestad soberana

dijo: ves esposa afable

a predicar a Samaria, 

y vendrás a acompañarme

a las alturas sagradas.

Por tan dulces despedidas

tu ruego Samaritana,

que supliques al Mesías

que corone nuestras almas

en las altas gerarquías.

No es coneix el motiu concret que determina per què no es reciten aquests darrers versos. No obstant això i de manera informal i sense fonts concretes, sí que s’escolta entre alguns participants que un any una samaritana just en aquell moment va oblidar el vers següent perquè un noi la va despistar i es va enfadar tant que va tirar el càntir al terra i el va donar per acabat. 

El romanç descriu un fragment bíblic i està dividit en dues parts. El fragment fa referència a la trobada entre la figura de la samaritana i Jesús, i com aquesta davant de l’evidència de la figura de Jesús decideix deixar la teòrica mala vida de casar-se amb diversos homes, i segueix Jesús. Tot això passa al costat d’un pou on la samaritana va a recollir aigua; per això la figura del càntir i, en el cas de Flix, el trencament al final de la representació. 

Són 114 versos, en què els primers 69 descriuen el diàleg entre Jesús i la samaritana i els darrers 45 parlen de la «Despedida», que fa la samaritana a Jesús. D’aquesta «Despedida» actualment només se’n fan 20 i queden els darrers 25 per recitar. 

El fet de recitar les Desmes crea una gran expectació entre la població i és l’element més atractiu, junt amb els armats, de la celebreació Diumenge de Pasqua. La figura de la samaritana assumeix una importància dins del ritual que fa que hi hagi un seguiment de la processó de l’Encontre del Diumenge de Pasqua significatiu respecte a les altres processons de la Setmana Santa de Flix.

Història i transformacions de l'element: 

Les Desmes o Romanço de la Samaritana, segons els informants, és un acte que, tot i no saber-ne exactament la data originària d’execució, hi ha constància de ser recitat des de principis del segle XX. Hi ha documentació gràfica on es pot veure una samaritana, amb la indumentària pròpia de la samaritana a principis del segle XX. També hi ha una altre imatge, datada el 1915, en què s’identifica el moment de la recitació de les Desmes per part de la samaritana un Diumenge de Pasqua a la plaça Major i s’hi pot identificar l’organització i dispossició de les autoritats, armats i públic.

L’origen del text no és clar però Francesc Visa Ribera, durant la XIII Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre celebrades el 2015 a Roquetes, a la seva presentació, menciona que s’ha trobat municipis de l’Aragó, València i Múrcia, on, sense la dramatització, es recitava i cantava el mateix, o parts, del text. El mateix autor és qui avui té cura de la documentació gràfica existent de la samaritana a principis del segle XX.

Respecte a les modificacions, com deixar de recitar els darrers 25 versos, no hi ha una explicació clara, igual que no es pot saber fins a quin punt aquest canvi és casual o premeditat. Des de la recuperació del text i la seva representació, el 1997, s’intenta reproduir aquells referents que els informants recorden; per tant, es recupera tal com es recorda intentant evitar canvis. Des de la seva recuperació, així, l’únic canvi evident és que la samaritana recitava el romanç després que les banderes fessin les reverències i ara ho fa abans. Aquest canvi va ser motivat per evitar fer esperar la samaritana. 

Altres canvis estan relacionats amb la valoració de la samaritana per part de la població que com veiem al registre abans comentat dels Armats a al Setmana Santa de Flix i la Plama d’Ebre, canvia en general en la figura de la samaritana i dels armats i en positiu. En aquest cas la creació d’una llista d’espera (organitzada pels armats de Flix) per respondre a la demanda de la població per ser samaritana contrasta amb el cas que anteriorment la mateixa samaritana ho podia ser més d’un any n’és una evidència. 

Tema: 
Religiós
Dedicació: 
Tot i que se celebra en el context de la processó de l'Encontre, ni el text ni la representació té una relació amb el moment que se celebra ni amb la Mare de Déu dels Dolors o Jesús ressuscitat.
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

Durant la representació la samaritana porta un càntir a la mà, que trencarà després de recitar les Desmes.

La indumentària de la samaritana és un vestit de falda vermella i camisa de color verd brillant,  engalanades amb joies o elements brillants, maquillades de manera evident (llavis rojos), al cap una cinta o diadema roja feta amb una peça de cartró coberta amb tela de color roig que envolta el cap. 

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 
La samaritana forma part de la Confraria d'Armats de Flix. En aquest cas, a Flix s'han organitzat sota el model d'associació sense ànim de lucre. Antigament estaven lligats al model organitzatiu de les confraries religioses. És a partir del la segona meitat del segle XX que es deslliguen d'aquest model organitzatiu de caràcter religiós. El funcionament intern segueix els estaments militars, capità, cabo i armat. La jerarquia està relacionada amb l’antiguitat com a armat i la implicació en l’organització i assajos. No hi ha actualment limitacions per sexe i una noia pot formar part del armats a la vegada que anteriorment haver sigut samaritana, ja n'hi ha algun cas.
Participants/Executants: 
Durant la recitació de les Desmes hi ha diversos participants que tot i no intervenir directament formen part de l'escenari. Per una part hi ha el prior de la vila que és davant de qui la samaritana recita les Desmes. Darrere hi ha les autoritats i a la seva vora els escolanets. Custodiant la samaritana els armats i al seu costat el capità manaia.
Precisions ús i funció: 
Tot i que actualment hagi perdut el caràcter adoctrinador, el contingut del text té un pes didàctic i de doctrina moral en el sentit que pretén mostrar a les dones com s'han de comportar, una vegada són adultes, en públic i respecte als homes. Aquest relació o funció que sembla quedar en un segon terme no desapareix del tot si veiem que part de les creences associades al fet de recitar les Desmes, són que la samaritana aquell any trobarà nuvi (quan trobar nuvi implicava casar-se) fet que lliga amb una de les condicions per ser samaritana que havia de ser una noia que no estigués casada. Actualment tot i que aquestes condicions han desaparegut d'alguna manera continuen reproduint-se. S'ha reforçat la funció identitària i que ve donada pel fet que s'assumeix i es presenta, la recitació de les Desmes, com un fet únic a tot Catalunya.

Salvaguarda:

Transmissió: 
La transmissió es realitza mitjançant la realització d'entrevistes orals i amb la recuperació del text original editat. Una vegada recuperat mitjançant aquest procés de recerca la transmissió es fa de forma escrita en el que al text ens referim. A la vegada el com es representa la figura de la samaritana, com es mou i gesticula o el posicionament, és mitjançant la participació i l'observació de les samaritanes dels anys anteriors, amb el suport dels armats, el principal model de transmissió. Aprenen de veure any rere any com ho fa la samaritana, com camina i es mou «remenant el cul», tant en processó quan va amb els armats, també com recita el romanç o tira el càntir i deixa els armats. El fet de recitar és un procés personal d'aprenentatge per part de cada samaritana.
Viabilitat/riscos: 
El fet que s'hagi recuperat recentment elimina part dels riscos de perdre el text o la seva interpretació. El risc més evident és la falta de samaritana a llarg terme que vulgui aprendre de memòria el text i recitar-lo. No obstant això actualment hi ha una llista fins al 2029 de samaritanes que volen recitar el romanç el que fa evident la seva viabilitat.
Valoració de l'individu / grup / comunitat: 
La particularitat respecte a les altres formacions d'armats de Catalunya i la identitat diferenciadora respecte als pobles de la zona, que també tenen samaritana, però no reciten les desmes fa augmentar aquesta valoració en positiu i a la vegada reafirmar la particularitat del fet.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
La recuperació recent de l'acte i el registre audiovisual tant per part de les televisions locals com de públic participant permet primer el procés de pervivència i a la vegada que la seva difusió en els àmbits referents a la cultura i el patrimoni. La particularitat del cas de les Desmes de Flix, tot i possibles referents històrics d'altres poblacions, el cas que sigui l'únic de la zona que continua recitant les desmes fa que assumeixi un valor en positiu i actiu per a la seva salvaguarda.

Recursos associats:

Informació tècnica:

Investigadors: 
Data de realització: 
dc., 11/05/2016
Actualitzacions de la fitxa: 
dc., 11/05/2016
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre
Validador/a: 
Espuny, Elena
Folch Monclús, Rafel
Queralt, M.Carme
Òrgan Assessor Científic (OAC)
Redactor/a de la fitxa: 

Interpretació:

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
El valor simbòlic associat al contingut del romanç de la samaritana a Flix ha disminuït en part el seu pes en la definició del comportament, en aquest cas de la dona, dins de la comunitat. Tal com es presenta, per la mateixa comunitat és un element més de la representació de la Setmana Santa que perd en part el caràcter religiós a canvi d'un caràcter més identitari. El fet de que hagi sigut recuperat recentment (1997) amb una intenció cultural i de recuperació d'un element propi de la comunitat, lligat a la Setmana Santa, li dóna un caràcter i valor més identitari. No obstant això, aquest fet no impedeix que del text i de la pervivència del mateix en podem extreure una interpretació de caràcter social o del que podia representar. Com s'ha mostrat al llarg del text la samaritana implica i té associat uns valors en una primera part de la interpretació són negatius, respecte al comportament que han de tenir les dones, en la segona part del romanç, una vegada es converteix, és quan mostra la part positiva donada per la conversió. Tal com és interpretada, implica una dona «que remena el cul» com a senyal d'exhibició i de mostrar-se, camina entre homes (soldats) i, per tant, té un comportament indecorós. Aquesta interpretació del significat es reafirma en veure que una vegada es converteix al recitar el romanç de la conversió la samaritana passa a caminar amb el capellà i les autoritats. Tot i que actualment no tingui aquest caràcter explícit adoctrinador, respecte al bon comportament de les dones de la comunitat, en recuperar-se, amb un sentit patrimonial, es recupera un element que llavors permetia identificar i senyalar el que es considerava un comportament correcte o incorrecte i tenia un significat simbòlic adoctrinador i regulador del comportament de la comunitat. Actualment aquest significat queda encobert i fins a cert punt assumeix un valor contrari en no estar mal vist que cap noia faci de samaritana, tot i això, que no estigui mal vist, no implica que la reproducció i recitació d'aquest romanç manté o recupera uns discurs que havia desaparegut. Des del punt de vista de la significació socioeconòmica actualment respon a una dinàmica estesa de crear o recuperar elements diferenciadors de la representació festiva local com a creació de fets suposadament particulars i que aportin un major grau d'espectacularitat i estètica a la representació. Sovint l'objectiu és que serveixen com a reclam per a la participació tant de la mateixa comunitat com de públic de fora de la comunitat.