IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Imatge de presentació: 
Nom propi de l'element: 
Els refranys meteorològics entorn del riu Sénia
Tipus d'element: 
Grup i/o comunitat: 
Habitants de la zona baixa del riu de la Sénia
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Els refranys meteorològics són formes fixades per la tradició oral que ens expliquen la relació que hi ha entre els coneixements del medi i l'entorn i les seves manifestacions climàtiques. L'aspecte del cel, dels núvols de les boires o del sol assenyala una previsió de canvis meteorològics basada en els coneixements i sabers sorgits de l'observació humana al llarg dels temps. Els refranys d'aquest tipus tenen una major presència a les zones rurals per la influència que els fenòmens meteorològics tenen sobre l'agricultura i la ramaderia. Cal remarcar, però, que aquests refranys s'han anat perdent des de l'aparició i difusió de les prediccions científiques i des de la disminució de la dedicació al conreu tradicional de la terra o altres oficis que es desenvolupen en l’entorn natural, que han suposat un abandonament progressiu dels coneixements i sabers tradicionals a partir de la segona meitat del segle XX.

Data identificació: 
dijous, July 7, 2016
Codi: 
IPCITE30007

Localització:

Descripció de la localització: 

Per a l'elaboració d'aquest registre s'ha realitzat treball de camp a la zona baixa del riu de la Sénia que comprèn nuclis de població en territori fronterer entre Catalunya i la Comunitat Valenciana i que delimita les comarques del Montsià i el Baix Maestrat, respectivament, entre les poblacions del Castell d'Ulldecona i Sant Rafel del Riu (Baix Maestrat), separades pel riu de la Sénia. Aquest territori comparteix un camp d'observació paisatgística que traspassa les fronteres administratives de les Terres de l'Ebre i manifesta el patrimoni immaterial com quelcom indivisible administrativament. Entre els accidents geogràfics més importants hi ha la serra del Montsià, el massís dels Ports i la serra d'Irta, aquesta darrera a la Comunitat Valenciana.

Datació:

Data de realització: 
divendres, January 1, 2016
dissabte, December 31, 2016
Periodicitat: 
Contínua
Descripció de la data de realització / periodicitat: 
Els refranys i sabers meteorològics van lligats als fenòmens del temps i als canvis que es donen al llarg de l'any. Existeixen també refranys que es refereixen específicament a les estacions de l'any, els quals fan referència a aspectes propis de cada estació en relació amb el clima i també en relació amb els seus efectes sobre el sistema productiu agrícola. En alguns casos tenen una periodicitat molt acotada i trobem períodes temporals que van des d'un fenomen observable al llarg de l'any fins a fenòmens de determinades estacions o mesos concrets, així com períodes que impliquen una predicció que no sobrepassa unes poques hores o uns pocs dies.

Descripció:

Descripció general: 

Els refranys són frases que expressen sentències que poden ser de temàtica i tipus divers i que es van transmetent de generació en generació en forma de proverbis. Els refranys meteorològics són fórmules que expressen coneixements i sabers en funció del temps i el clima i la relació que tenen amb la vida i l'activitat de les persones.

Serveixen en llocs molt locals i no tenen una dimensió territorial extensa. En alguns casos, els refranys ens indiquen els canvis meteorològics que s'esdevenen en grans extensions territorials, però és habitual trobar refranys que només es coneixen al conjunt de pocs municipis. Així, en una població on existeix un refrany amb referències a algun accident geogràfic com a punt d'observació no existeix a la població veïna perquè des d'allà no s'observa el mateix accident.

Els refranys meteorològics poden indicar-nos canvis de temps immediats, estats generals de la meteorologia durant períodes llargs, característiques meteorològiques pròpies de determinades estacions de l'any, així com també la relació entre la meteorologia i els treballs agrícoles.

«Trona a Irta, esbarda el burro i trisca.»

La serra d'Irta se situa entre els municipis de Peníscola, Santa Magdalena i Alcalà de Xivert, al nord de la Comunitat Valenciana. Aquesta serra és visible des de diversos punts de les Terres de l'Ebre i a la zona més septentrional n'és un punt de referència paisatgístic. Les tronades d'Irta són un fenomen meteorològic que antigament era molt habitual als mesos de setembre i octubre i consistia en la formació d'una tronada al mar que es desplaça fins a acabar a la muntanya. Al sud de la comarca del Montsià aquestes tronades precedeixen una pluja abundant, que arriba al cap d'una mitja hora de sentir-se la tronada i que és molt apreciada per als conreus de secà. Actualment s'ha observat que aquestes tronades són molt menys habituals que antigament. El refrany ens fa referència al treball al camp i indica que en sentir els trons d'Irta, s'ha de recollir i preparar el burro o esbardar, com es denomina localment, per tal de deixar la feina i triscar, és a dir, marxar apressadament.

«Bardissa a la serra, fruits al terra.»

La bardissa és també coneguda amb el nom de la cella quan és visible des d'altres punts de les Terres de l'Ebre, és una franja de núvols a la part alta de la serralada dels Ports que, aparentment, sembla un sol núvol allargassat. Aquesta cella se situa resseguint el perfil superior de la serralada dels Ports i prediu mal oratge, vent amb pluja o sense, la magnitud del qual depèn del gruix de la cella. Si bé aquesta cella era antigament ben rebuda pels pagesos perquè feia caure les olives i les garrofes dels arbres i en facilitava la plega, avui dia, no és sempre ben rebuda perquè el fort Vent de Dalt que anuncia pot ser perjudicial per a altres conreus com el cítric. 

«Ponent, ni agua ni vent.»

Quan al sud de les Terres de l'Ebre parlem de Ponent, ens referim al vent que bufa de l'oest i travessa la península Ibèrica en permanent contacte amb la terra, fet que provoca el seu escalfament, tot arribant-nos com un vent suau, càlid i primaveral. El Ponent ens dóna signes d'un temps calmat i temperat, sense pluges i ni vent.

«Ponent ho mou, Llevant el plou.»

Contràriament al Ponent, el Llevant és el vent oposat i ve de l'est. Aquí ens arriba a través de la mar Mediterrània, sempre en contacte amb l'aigua, fet que comporta l'arribada de núvols i boires fredes i humides. Acostumen a generar pluges abundants que popularment s'anomenen temporals de llevant. El refrany fa referència als llargs períodes de temps calmat amb Ponent, que, normalment, culminen en una llevantada.

«L'arc de Sant Martí pel matí, l'aigua ja és aquí. Per la vesprada, aigua passada.»

L'observació de l'arc de Sant Martí durant el matí a la zona del baix Sénia és un signe d'arribada immediata de pluja. L'arc de Sant Martí es forma durant una tempesta o en dies d'arabogues, que són les tempestes de vent i pluja de la serra. Quan l'arc s'observa a la tarda, les arabogues o tempestes ja han passat per sobre d'aquesta zona en el seu camí cap al mar.

«Sol en joca, abans de tres dies, esquena xopa.»

El sol en joca és una posta de sol que, la majoria de vegades, passa desapercebuda. Es dóna quan, després d'un dia solejat i amb absència de núvols, el sol es pon sobre un núvol amb aspecte de cotó i situat a l'horitzó, damunt de les muntanyes de ponent, des de la perspectiva visual del baix Sénia. Aquest sol porta habitualment un canvi ràpid del temps en forma de pluges. A Mas de Barberans es recull «Quan lo sol se pon en joca, demà, l'esquena xopa», o bé «Sol en joca, esquena xopa». Cal destacar que la joca és l'acció o el lloc on els ocells dormen i, per extensió, en els dialectes tortosí i valencià, també els altres animals i les persones.

«Després d'una forta ventada, ve una gran remullada.»

Quasi sempre, després d'un llarg període d'anticicló i estabilitat, el Vent de Dalt o Mestral sol arribar per generar un canvi de temps de manera brusca, amb fortes baixades de la temperatura i arribada de pluja.   

«Cel a cabassets, aigua als canterets», «Cel a mamelletes, aigua a les bassetes», «Cel a borreguets, aigua als canterets».

Aquest fenomen és poc habitual però de gran vistositat. El cel es cobreix de núvols menuts de forma arrodonida i units entre ells, tot formant un gran mosaic que sembla una pell de corder o fet de boles de cotó. Un cel amb aquest aspecte ens deixa predir una pluja imminent, que no té per què ser abundant.

«Llampa a la marina, vent a la matina», «Llamps a la marina, ventolina».

Quan s'observen tempestes que es formen a la mar, a la matinada arriba la ventada. A Bot es recull «Llampega a la marina, Cerç a la matina». El Cerç és el nom que rep el vent de Mestral a la Terra Alta. És un vent sec del nord-oest procedent de l'Aragó que també es coneix amb l'expressió bufen los aragonesos.

«Rogles de lluna, de cent en plou una. Rogles de sol, de cada cent, noranta-nou.»

En algunes ocasions podem observar un gran cercle lluminós al voltant del sol que fins i tot pot deixar veure diversos colors. Aquest fenomen acostuma a indicar canvis meteorològics com pluges, vent o l'arribada de fred. Contràriament, observar un cercle lluminós al voltant de la lluna no indica canvis importants, si no és que en aquest cercle es deixin veure les coloracions de l'arc de Sant Martí, cas en què sí que pot indicar un canvi en el temps. A Masdenverge es recull «Si la lluna porta galdufa, de cada cent voltes, ne plou una, i si en porta el sol, de cada cent, noranta-nou». En relació amb la lluna i per identificar si és lluna nova o vella, hi ha un refrany recollit a Santa Bàrbara i que només pot ser vàlid entre Morella i la Carroba, que diu «Lluna nova, puntes a la Carroba, lluna vella, puntes a Morella».

«Montsià en capell, guarda't d'ell», o bé «Montsià en capell, no et fies d'ell», o bé «Si el Montsià porta capell, aparta't d'ell».

El capell del Montsià es refereix a una formació de núvols allargada i compacta que se situa, a ulls de l'observador, dalt de la serra del Montsià. Aquesta formació de núvols va acompanyada, normalment, de mal temps, amb molta pluja i núvols i dóna signes d'alertar de la immediatesa del canvi de temps. Concretament a la zona del Castell i Sant Rafel del Riu, quan s'observa el fenomen del Montsià en capell i al mateix temps apareixen nuvolades a la muntanya de Sant Pere, situada en l'extrem oposat a la serra del Montsià, és signe que al cap de dos o tres dies hi haurà un canvi de temps amb núvols, tempesta i pluja. També es recull en aquesta zona, «Si Monstià està en capelleta, aigua fins la bragueta», amb el coneixement afegit que a la muntanya de Sant Pere hi ha d'haver també una formació de núvols.

La fórmula d'aquest refrany és comuna i té les seves variants en diverses zones de les Terres de l'Ebre, en què la creació de nuvolades al capdamunt de les serres genera canvis de temps. Així, a Bot es recull «Si Santa Bàrbara fa capell, aigua o vent», o bé «no et fios d'ell». A Arnes es recull el coneixement que assenyala pluges si a Benet es posa lo barret, una broma que corona les roques de Benet, una de les formacions més emblemàtiques dels Ports, així com també «Quan Santa Bàrbara porta capella, aigua en ella». A Horta de Sant Joan, «Quan Santa Bàrbara fa capell, aigua als Pesells». La muntanya de Santa Bàrbara és un punt de referència visual i paisatgística del municipi i els Pesells és una partida del terme.

«Cel rogent, pluja o vent.»

Durant l'any i, sobretot, a l'hivern, la natura ens ofereix vistoses postes de sol amb coloracions rogenques de gran espectacularitat. Aquest fenomen ens indica un canvi de temps que pot ser dràstic en relació amb les condicions meteorològiques del moment. Habitualment, anuncia pluges o vent, que sol ser Mestral, popularment conegut com Vent de Dalt, un vent procedent del nord-oest, present en totes les estacions de l'any i que pot bufar amb molta intensitat al conjunt de les Terres de l'Ebre i el Maestrat.

«Trons al març, fred abril i maig.»

Tradicionalment, s'ha relacionat com a causa i efecte l'aparició de tempestes durant el mes de març amb uns mesos d'abril i maig amb baixes temperatures. Aquest és un dels abundants del refranyer català que fa referència a les condicions meteorològiques al llarg dels mesos de l'any i, així, a una predicció que va més enllà dels canvis de temps immediats i ens indica un estat general de la meteorologia durant un llarg període. Pel que fa als mesos de març i abril, es recullen altres refranys com «Trona al març, amanix barcella i cabàs» en relació amb les feines agrícoles. Per indicar uns mesos de març i abril més freds de l'habitual, trobem «Març marçot, mata la vella a la vora del foc», o bé «Març marçot, que gela la vella a la vora del foc i, a la jove, si pot», o bé «El març va matar la mare i, l'abril, el pare i el fill». També en relació amb el temps de primavera, tenim «Carnestoltes mullades, pasqües eixutes» o bé, «Carnestoltes mullades, pasqües assolellades», que indiquen el condicionament entre el temps que fa al febrer, per Carnestoltes, i la predicció que se'n pot fer per a la primavera i concretament per Pasqua.

«Quan la cucullada marina va per l'horta, fes foc i tanca la porta», o bé «Quan la fredaluga va per l'horta, encén el foc i tanca la porta».

La cucullada marina o fredaluga és un moixó migratori, el Vanellus vanellus, que té preferència pels climes freds i ens visita a la tardor. Són observables a simple vista de l'octubre al març, pels horts i camps de conreu. La seva arribada ens indica que comença la tardor i amb ella el període de fred que durarà fins la primavera.

«A l'abril, cada gota val per mil» i «Al maig cada dia un raig».

Aquests són dos dels refranys del refranyer català que no indiquen una predicció sinó que fan referència a la relació del temps amb el treball agrícola i als efectes de la meteorologia sobre els camps i les collites. Tot i que durant el mes d'abril les pluges no són abundants, acostumen a ser suaus i les plantes poden aprofitar-la al màxim per florir i oferir-nos un agradable paisatge primaveral. El mes de maig, en canvi, era un mes de pluges abundants i gairebé plovia diàriament. Avui dia, aquest fenomen és poc freqüent i el refrany ha deixat de ser fidel a la realitat, ja que cada vegada menys, el mes de maig es caracteritza per ser un mes plujós.

«El setembre, o bé seca les fonts o s'emporta els ponts.»

Aquest refrany ens mostra que quan comença la tardor, hi ha anys que s'inicia amb pluges abundants i fortes que poden causar inundacions, però que, d'altra banda, hi ha anys en què la tardor comença amb molta sequera.

A més dels refranys meteorològics hi ha un seguit de coneixements i sabers sobre el comportament i l'aspecte dels núvols, el sol, les boires o els vents, que vénen donats per una acurada observació de la natura i de l'entorn que s'ha transmès de generació en generació fins als nostres dies. Així, podem anomenar diversos fenòmens com:

«El vent de glop» o «vent de gola».

És el vent que procedeix de la mar i que s'endinsa entre els marges del riu Ebre. Aquest vent arrossega boires que, en alguna ocasió, poden passar cap a l'interior sense provocar canvis o deixant una pluja fina i abundant molt beneficiosa per als camps, mentre que a la zona litoral poden deixar aiguats molt forts i intensos.

«La Palmavera».

És un fenomen visual poc habitual que consisteix en la formació d'uns núvols a prims a la banda de llevant del baix Sénia que a poc a poc van formant-se en una mena de gran palma que es va estenent per tot el cel fins a arribar a les muntanyes de ponent. Aquesta formació assenyala un proper canvi de temps.

«El Xareu».

És un tronadís que se solia formar a partir del mes de maig a les muntanyes de la part de ponent, entre la Mola de Xert, i la serra de Sant Pere, al Baix Maestrat. L'aspecte era d'una tronada principal en forma vertical que puja com un campanar, acompanyada de dues tronades menys altes, una a cada banda, donant al conjunt de núvols un aspecte de castell. Aquesta tronada anava evolucionant fins que acabava amb pluja. Si bé aquest tipus de formació era molt habitual antigament, avui dia és cada vegada menys freqüent. Alguns testimonis atribueixen la desaparició d'aquest fenomen a l'existència d'avionetes antipluja. Aquesta pràctica de control meteorològic mitjançant avionetes que llencen iodur de plata per cristal·litzar l'aigua dels núvols de tempesta i provocar que plogui en un determinat lloc evitant que plogui en un altre. Diversos col·lectius de defensa del medi ambient i organitzacions agricultores de tot l'estat han denunciat aquest fet. No obstant, les investigacions no han demostrat l'existència d'aquesta pràctica.  

«La boira rastrera».

És una boira baixa que, a la zona del Castell i Sant Rafel del Riu, ve de la banda del riu Ebre. Quan arriba a la serra de la Tossa de la Sénia, si s'aixeca cap amunt, no plourà, però farà vent. Si en comptes d'aixecar-se, continua rastrera per la serra avant, fins a la zona de Canet lo Roig o Xert (Baix Maestrat), és signe de vinguda de pluges.

«La bardissa de la serra».

És també coneguda amb el nom de la cella quan és visible des d'altres punts de les Terres de l'Ebre, és una franja de núvols a la part alta de la serralada dels Ports que, aparentment, sembla un sol núvol allargassat. Aquesta cella se situa resseguint el perfil superior de la serralada dels Ports i prediu mal oratge, vent amb pluja o sense, la magnitud del qual depèn del gruix de la cella. Si bé aquesta cella era antigament ben rebuda pels pagesos perquè feia caure les olives i les garrofes dels arbres i en facilitava la plega, avui dia, no és sempre ben rebuda perquè el fort Vent de Dalt que anuncia pot ser perjudicial per a altres conreus com el cítric. 

Paral·lelament a l'observació del cel i el paisatge, per conèixer bé els canvis meteorològics podem observar també els animals. El seu comportament ens pot indicar alguns dels fenòmens meteorològics que podem predir. Les mosques i les formigues en són dos exemples. Així, si les mosques són plomoses i es comporten de manera molesta per als humans i si, a més, podem notar un sol brillant, fort i calent, podem gairebé assegurar que vindrà tronada i pluges i fins i tot alguna calamarsada. Les formigues alades també són un indicador de l'arribada de pluges i podem observar que, unes hores abans, surten dels seus nius.

Pel que fa a l'observació de la flora trobem refranys com, «Any de canyars florits, hivern complit». La floració de les canyes de les ribes dels rius es dóna a finals d'agost, tot deixant-nos veure el seu plomall a la part superior. Si la floració crida l'atenció per la seva espectacularitat és senyal que l'hivern que vindrà serà molt fred. 

Història i transformacions de l'element: 

Un dels fets més importants de la història pel que fa als sabers de transmissió oral ha estat el prestigi creixent de la ciència i la difusió del coneixement científic que, en molts casos, ha anat en detriment dels coneixements tradicionals al llarg del temps.

Els refranys meteorològics i els coneixements tradicionals sobre el clima i els seus fenòmens no s'escapen d'aquest fet i cada vegada són menys les persones que utilitzen aquestes formes del llenguatge. Quan volem consultar les prediccions meteorològiques, avui dia, tenim accés a tot un seguit de mitjans televisius i en xarxa que ens faciliten informació molt precisa i tant des de l'àmbit local com en tot el territori mundial.

En les darreres dècades, els fenòmens meteorològics han sofert diversos canvis deguts principalment a la contaminació de l'atmosfera. Tradicionalment, els pagesos de secà han atribuït la responsabilitat de la manca de pluges estivals a diverses causes, una de les quals és la suposada manipulació que els pagesos d'arrossar del delta de l'Ebre fan sobre els fenòmens meteorològics. La tradició oral i el patrimoni arquitectònic recullen testimonis com les coheteres, unes construccions situades als camps d'arròs i destinades a guardar els petards que es disparaven amb la creença que desfarien les tempestes, perjudicials per al conreu. Es creia que les tempestes dissoltes pels pagesos de l'arròs eren la causa de la sequera que perjudicava el conreu de l'olivera i el garrofer de les zones d'interior.

Amb el temps, el clima i la meteorologia han sofert canvis en les seves característiques. Així, fenòmens com la Palmavera, el Xareu o les tronades d'Irta que es descriuen anteriorment, eren molt habituals fins a mitjans del segle XX però cada vegada menys freqüents i, avui dia, són pràcticament inexistents. També han deixat de ser freqüents els temporals de llevant que antigament tenien una durada de set o vuit dies, mentre que actualment duren un dia o dos. Els hiverns, també solien ser més freds que actualment i anaven acompanyats de temperatures més baixes i pluges acompanyades de gel i períodes llargs de boires. Pel que fa a la tardor i la primavera, es caracteritzaven per ventades i temporals de pluja que omplien proporcionaven l'aigua suficient per què els rius baixessin amb aigua. Era costum molt practicada durant l'estiu anar a banyar-se als tolls del riu de la Sénia.

Tema: 
Refranys i sabers

Salvaguarda:

Transmissió: 
Els refranys i sabers meteorològics s'han transmès fins a l'actualitat de generació en generació, tant en l'àmbit del treball agrícola com en l'àmbit domèstic. Antigament formaven part del parlar de la gent, fet que avui dia, només es manté entre la gent més gran.
Viabilitat/riscos: 
Tant els refranys com els sabers relacionats amb la meteorologia mostren un alt risc de desaparició de les formes d'expressió oral per un ús cada cop menys generalitzat.
Valoració de l'individu / grup / comunitat: 
Les persones coneixedores de refranys i sabers, no només sobre meteorologia, sinó també sobre altres aspectes de la vida quotidiana, són conscients que són formes d'expressió oral cada cop menys utilitzades i en risc de desaparició.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
Una de les mesures més evidents de salvaguarda dels refranys i coneixement al voltant de la meteorologia són els diversos estudis, inventaris i reculls que s'han anat fent, veient el risc evident de pèrdua en l'ús habitual del llenguatge oral. Alguns d'aquests estudis i reculls formen part dels recursos bibliogràfics associats a aquesta fitxa, metre que d'altres, realitzats per informants, estan publicats a revistes o butlletins locals, com és el cas de la revista local de la població de Sant Rafel del Riu, que té una secció específica sobre els refranys.

Recursos associats:

  • Boira rastrera. Els refranys meteorològics 1
    Boira rastrera. Els refranys meteorològics 1
  • Núvols que assenyalen tempesta. Els refranys meteorològics 5
    Núvols que assenyalen tempesta. Els refranys meteorològics 5
  • Rogle de lluna, de cada cent, no en plou una. Els refranys meteorològics 7
    Rogle de lluna, de cada cent, no en plou una. Els refranys meteorològics 7
  • Sol en joca amb un "fillol" o "fals sol". Els refranys meteorològics 10
    Sol en joca amb un "fillol" o "fals sol". Els refranys meteorològics 10
  • Les formigues alades surten del niu, pluges. Els refranys meteorològics 3
    Les formigues alades surten del niu, pluges. Els refranys meteorològics 3
Fitxer d'àudio relacionat: 

Informació tècnica:

Investigadors: 
Data de realització: 
dt., 27/09/2016
Actualitzacions de la fitxa: 
dg., 27/11/2016
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre
Validador/a: 
Espuny, Elena
Folch Monclús, Rafel
Queralt, M.Carme
Òrgan Assessor Científic (OAC)
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 
Per a l'elaboració d'aquest registre s'ha tingut com a referència un dels informants de l'IPCITE, el qual té un ampli coneixement sobre el tema i en fomenta la investigació i el recull, en la revista d'informació local de Sant Rafel del Riu.
Redactor/a de la fitxa: 

Interpretació:

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
En les zones rurals, el treball estava i està condicionat pels fenòmens atmosfèrics que tradicionalment han sigut d'importància vital per a la supervivència de les famílies agricultores i ramaderes. Des de molt antic, les persones implicades en aquest sistema productiu agrícola s'han anat fixant en els senyals observables en la natura i que descriuen els fenòmens meteorològics, tant abans d'esdevenir-se com després. L'experiència i l'observació han estat els dos factors que han motivat la riquesa del refranyer meteorològic de les Terres de l'Ebre, basat en l'observació meticulosa de l'entorn, del sol, la lluna, els núvols, els vents o les boires. El coneixement científic ens ha permès ser més precisos aquests coneixements i ampliar-ne les àrees territorials. Així, si bona part dels sabers i refranys es localitzaven a una unitat paisatgística concreta i podien no ser vàlids a pocs quilòmetres de distància, avui dia tenim eines que ens permeten conèixer la meteorologia a tot el món i en temps real. La confiança que a poc a poc hem anat dipositant en la ciència ha anat en detriment de la nostra capacitat d'observació dels fenòmens naturals i de l'aprenentatge basat en l'experiència.