Tradició oral, particularitats lingüístiques i formes de comunicació

(cerca en tots els camps)

La llegenda de la Cucafera, de Tortosa

Cucafera

La Cucafera forma part del bestiari del seguici festiu que originàriament acompanyava la celebració del Corpus Christi de la ciutat de Tortosa i que, actualment, tot i els canvis, continua acompanyant-la. Actualment la Cucafera participa dels principals moments del cicle festiu de la ciutat com són les Festes en Honor a la Verge de la Cinta, des de 1862, les Festes del Renaixement o altres moments festius de la ciutat de Tortosa.

Lligada a la celebració del Corpus Christi, com a mínim des del segle XVI, té dues llegendes associades. Una fa referència al seu origen lligat a la Confraria de Pescadors de Tortosa de Sant Pere, que la presenta com un animal mitològic (tortuga marina) que apareix al Fangar i és atrapada pels pescadors. La segona llegenda parla també d'un animal mitològic, però en aquest cas, que viu a una cova situada prop de Bítem, on hi té una princesa segrestada. Les dues llegendes alimenten la imatge d'un animal ferotge que ha estat dominat i controlat i que ara surt en processó per la ciutat.

La seva presència històrica en la celebració i en els moments festius de la ciutat, la reproducció de la llegenda i la relació que aquesta defineix amb el públic infantil de la ciutat ha permès que, tot i ser un element cada cop més estàtic dins del seguici, continuï sent un dels referents identitaris de la ciutat de Tortosa i del seu seguici festiu. 

Localització: Tortosa

El romanç de la Samaritana, de Flix

Romanç que narra un fet bíblic, la conversió de la samaritana davant de la imatge de Jesús. Aquest romanç conegut com a Desmes, a la població de Flix, es recita dins del context de la processó de l’Encontre el Diumenge de Pasqua. 

A Flix, una noia diferent cada any i habitualment del poble, interpreta el paper de samaritana. Durant la Setmana Santa participa amb els armats dels diversos actes fins diumenge, que és quan recita el romanç. La samaritana memoritza el romanç que el Diumenge de Pasqua recitarà a la plaça Major davant de tot el poble. Al final del romanç tira el càntir que té a la mà al terra i tots els xiquets i les xiquetes corren per agafar-ne un tros, i ella, ja convertida, torna en processó al costat del Santíssim fins a l’església. 

Localització: Flix

La tradició del globo de Masdenverge

Representació. A Masdenverge va caure un globo 4

La història del globus de Masdenverge explica uns fets que van ocórrer l’any 1882, la caiguda d’un globus aerostàtic a la població que no se sabia d’on venia. La descoberta del globus va causar una gran expectació entre els habitants de la població, que mai havien vist un artefacte similar, i aquest fet extraordinari va anar explicant-se de generació en generació. Aquesta transmissió ha donat com a resultat la Cançó del globo i ha deixat una impremta en la identitat de la població, coneguda tradicionalment com lo poble del globo.

Localització: Masdenverge

Les marfantes

Les marfantes de nit 3

Les marfantes són actualment personatges imaginaris, una mena de fantasmes que fan temor als xiquets i les xiquetes, però en un determinat moment de la història van existir. Eren persones que, en nits de caràcter ordinari, ocultaven la seva identitat i es desplaçaven durant la nit, per transgredir alguna norma, tot desviant l'atenció dels transeünts o dels veïns d'una determinada població mitjançant l'ensurt i la temor. L'origen d'aquest terme explica el significat que ens ha arribat als nostres dies i l'ús que fem actualment de la paraula marfanta

Localització: Montsià, Baix Ebre

Els tocs de corn marí dels llaguters

La desaparició dels llaüts com a mitjà de transport de persones i mercaderies a mitjan segle XX al riu Ebre comportà la consegüent dissipació d’un instrument de comunicació ancestral: el corn marí. Els llaguters empraven aquest element sonor en dues situacions: per evitar xocar amb una altra embarcació, o amb els passos de barca que creuaven el riu o amb els rais que baixaven riu avall, quan hi havia boira al riu; i per anunciar la seva arribada a una població.

L’any 2011 el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) dins la seva estratègia de recuperar la cultura popular lligada al riu, va realitzar un curs gràcies al suport del programa Tallers per a la festa de l'Institut Ramon Muntaner, en què es recuperà aquest element sonor. El corn s’estrenà com el toc de Festa Major de Móra d’Ebre i en la tercera edició del Concurs de Sirgadors de la Festa del Riu, a finals d’agost. Des d’aleshores, cada any s’ha mantingut la seva presència.

Localització: Móra d'Ebre

Els tocs de campana, de la Fatarella, Horta de Sant Joan i Paüls, i els tocs de sirena, d’Amposta i Deltebre

El toc de campanes és un dels referents sonors i comunicatius clau de les comunitats. Durant anys i en alguns indrets encara avui el toc de campanes ha definit el temps i el ritme de la comunitat a la vegada que ha servit per comunicar els fets o esdeveniments que anaven succeint.

Més enllà de ser referent horari comunicava naixaments i morts, arribades, o alertava la comunitat i avisava el sometent o l’existència d’un foc. Era i és un sistema de comunicació que cada comunitat coneixia i que aprenia dins del mateix context de reproducció. Actualment a les Terres de l’Ebre hem identificat tres campaners que encara toquen a missa, festa o difunt.

Dins del marc dels referents acústics al delta de l’Ebre i en concret a Deltebre i Amposta, al referent horari de les campanes des del segle XX i fins avui dia i s’hi va sumar el toc de sirena  de la Càmera Arrosera d’Amposta, la més antiga del Delta, creada el 1927, i posteriorment el d’altres cooperatives arrosseres, com és el cas de Deltebre. La sirena marcava les entrades i sortides dels treballadors i, tot i que actualment els horaris canvien, la sirena manté el toc i l’horari i aconsegueix ocupar l’espai sonor en quatre moments puntuals, a la vegada que continua definint el ritme no només dels treballadors de la Càmera, sinó de bona part de la comunitat, en dues poblacions on el cultiu i l’explotació de l’arrossar continuen sent primordials per a bona part dels veïns.

 

Els refranys meteorològics entorn del riu Sénia

Senyals de tempestes. Els refranys meteorològics 8

Els refranys meteorològics són formes fixades per la tradició oral que ens expliquen la relació que hi ha entre els coneixements del medi i l'entorn i les seves manifestacions climàtiques. L'aspecte del cel, dels núvols de les boires o del sol assenyala una previsió de canvis meteorològics basada en els coneixements i sabers sorgits de l'observació humana al llarg dels temps. Els refranys d'aquest tipus tenen una major presència a les zones rurals per la influència que els fenòmens meteorològics tenen sobre l'agricultura i la ramaderia. Cal remarcar, però, que aquests refranys s'han anat perdent des de l'aparició i difusió de les prediccions científiques i des de la disminució de la dedicació al conreu tradicional de la terra o altres oficis que es desenvolupen en l’entorn natural, que han suposat un abandonament progressiu dels coneixements i sabers tradicionals a partir de la segona meitat del segle XX.

Localització: Ulldecona, Castell, Barri del

La llegenda de la Serena, de Gandesa

La llegenda de la Serena narra la història d’una bella jove que es transformà en un ésser híbrid, meitat dona, meitat ocell, a causa d’un desengany amorós. Personatge descrit en els bestiaris catalans, la protagonista conjuga la bondat i malesa. Tanmateix, en origen medieval, la seva història perseguia un discurs moralitzador que desaprovava la luxúria, el plaer, la fantasia sexual i la bellesa; en canvi, en la versió gandesana, es focalitza en la ferotgia del personatge i en la temor que representen el seu físic i les seves accions. Identificat amb el territori, la seva història es localitza a les serres de Pàndols i Cavalls. 

Localització: Gandesa

Els pregons

Fins als anys 70 del segle XX, els pregons es promulgaven a viva veu pels carrers de la majoria de municipis de les Terres de l’Ebre. La figura del pregoner, exercida per l’agutzil, llegia el bando després del toc de trompeta o corneta. Amb l’arribada de la megafonia, però, el so de l’instrument de vent es substituí per la música d’una composició. Avui en dia, aquest sistema de comunicació al ciutadà es manté i es complementa amb l’ús de l’aplicació tecnològica eBando, internet (xarxes social i portal web del consistori) i ràdio local, si en disposen.

Els malnoms gentilicis

A les Terres de l’Ebre, l’ús dels malnoms gentilicis està generalitzat encara avui, tot i que el seu ús no és, ni de bon tros, tan habitual com ho era antigament. De tal forma, sigui a través d’un sol mot o fent ús de locucions, rondalles o acudits —entre altres construccions—, s’identifiquen i es qualifiquen les relacions entre els municipis, especialment entre els que són confrontants o pròxims. Aquests vocables i expressions que es manifesten habitualment des d’una vessant burlesca, irònica i satírica verbalitzen els trets negatius, però també positius i descriptius, que caracteritzen un poble des de la perspectiva d’un altre o de la resta. 

Pàgines